La Comissió de Conflictivitat Juvenil de la ciutat de Girona va atendre 50 casos al llarg del darrer curs (2017-2018), una xifra que l'Ajuntament ha acabat de recopilar recentment. Es tracten casos de baralles, robatoris, alteracions de conducta d'alumnes i assetjaments entre companys, entre altres motivacions. La dada és molt similar a la de fa quatre cursos i inferior a l'any passat, quan es van posar sobre la taula 86 casos. Molt lluny, les dues xifres, del curs 2008-2009, quan es van tractar un total de 134 casos o del 2011-2012, quan se'n van registrar 101.

Aquesta comissió es reuneix periòdicament per fer seguiment de situacions de conflicte dins i al voltant dels instituts.Actualment la Comissió està formada per un total d'onze professionals de diferents àmbits. Hi ha representants dels equips d'assessorament i orientació psicopedagògica, el Serveis Socials de l'Ajuntament, el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, el Servei Municipal d'Educació, els Mossos d'Esquadra, la Policia Municipal, Justícia Juvenil, el Departament de Salut i dels directors dels instituts de la ciutat.

Els casos més tractats

Si en els dos cursos anteriors el conflicte més freqüent havia estat l'alteració de conducta (va ser pràcticament un terç dels conflcites que van arribar a la Comissió), en el darrer curs estudiat el tractament que sovinteja més correspon al de furts, amb dotze casos. Antigament, els delictes contra el patrimoni havien estat els majoritaris.

No obstant això, els casos tractats són molt diversos i repartits. Hi ha set agressions, sis robatoris amb violència i sis per alteració de conducta, així com cinc per consumir algun tipus d'estupefaent i també cinc casos per baralles amb diverses persones implicades. Hi ha tres casos d'incivisme i tres per assetjament. Finalment, s'ha intervingut en un cas de violència de gènere. La mateixa xifra que en l'anterior curs.

Des de fa uns anys, l'Ajuntament no facilita en quins centres hi ha més casos conflictius en tractament i seguiment ni si són de Secundària, de Primària i de formació no obligatòria, per evitar assenyalar i estigmatitzar com a centre en concret.

A cada curs, majoritàriament, els alumnes conflictius solen ser nois, però la participació de noies ha crescut en els darrers anys. A més a més, les xarxes socials han provocat la irrupció d'alguns dels casos. Sol haver-hi alguns alumnes conflictius que acaben amb l'obertura d'expedients judicials i amb altres es treballen de forma específica amb la Fiscalia de Menors.

La reducció de les dades de conflictivitat respecte de cursos anteriors pot llegir-se des de diversos punts de vista. Un seria l'efectivitat de diferents eines de prevenció, també però podria haver-hi una selecció dels casos més extrems. Molts cops el cas ha arribat a la Comissió per una alerta dels directius dels centres escolars i dels agents tutors de la policia.