L'Ajuntament de Girona, amb el propòsit lloable de millorar la convivència entre una «indústria» (la turística) i els seus conciutadans, ha llançat una iniciativa, com a mínim, de rendiment i oportunitat dubtosa. De rendiment dubtós perquè castiga de forma innecessària aquell que paga per visitar la ciutat. I d'oportunitat dubtosa perquè es fa de forma precipitada, poc estudiada i gens consensuada.

Els objectius perseguits són esponjar el cabal de turistes i desviar-los a altres zones de la ciutat per alleugerir la seva digestió i no «col·lapsar» els actuals canals d'entrada al barri vell, principalment. Un argument lloable però que penalitza els visitants: els situa a 1.700 m (Fontajau, una zona sense serveis i sense cap atractiu) o a l'Estació de Busos (amb just tres andanes i de pagament) a uns 1.500 m de la Catedral. Aquestes distàncies s'han de multiplicar per dos: l'anada i la tornada. Més de tres quilòmetres de trasllat a peu, a banda de la mateixa visita.

La mesura es va anunciar a finals de febrer, per la premsa i per executar-la a partir de l'1 de març. Als voltants de mig octubre, final de temporada, potser hauria estat el període per reunir els diferents sectors, obrir un torn de propostes i consensuar unes mesures que no haguessin perjudicat a ningú i, probablement, no haguessin aixecat aquella polseguera mediàtica que tan molesta a segons qui del consistori.

Els autocars turístics som blanc fàcil. Ocupem espai, som vistosos i som rèdit electoral. Semblem «los catalanes» en l'argumentari de segons quins partits polítics. Que portem l'equivalent a una vintena de cotxes particulars importa en funció del tempo de la ciutat: si ens volem promocionar, som importants; si volem guanyar uns quants vots, ja no tant.

El baixador/pujador del passeig Canalejas i el carrer Berenguer Carnicer s'han convertit en més places d'aparcament... per vehicles particulars. Sembla un contrasentit prioritzar el vehicle privat en contra del públic i, si a sobre es té en compte l'altíssima rotació de l'autocar versus el cotxe, encara sembla més xocant.

Hi ha una evidència clara i constatable pel sector: la nova situació no agrada al turista i aquests generen un impacte d'entre sis o set milions d'euros a la ciutat. Una quantitat gens menyspreable que figura en l'estudi en què es basa la decisió presa. Allunyar el turista és allunyar la despesa que genera.

La solució més senzilla és dividir el problema per dos: desencotxar en un lloc i encotxar en un altre. Si es manté el lloc a on ho fèiem fins ara i se n'habilita un més allunyat i que contribueixi a esponjar el turisme, el turista camina només una vegada (i no dos com passa amb la situació actual), amplia la caminada per la ciutat i veu més varietat de comerç i restauració. Hi guanya tothom i resolem el que, al meu entendre, no ha estat una decisió encertada.

I el «segon» lloc per encotxar i desencotxar podria ser just davant de la caserna de la Guàrdia Civil: hi ha lloc per habilitar-hi un bon baixador/pujador, és un lloc agraït per transitar cap al centre i fàcilment accessible des de fora de la ciutat, sense entrar a aquesta. Amb dues localitzacions és ben senzill de controlar que no es carregui/descarregui al mateix lloc i, per tant, contribuir als objectius que s'havia marcat l'Ajuntament de Girona.