03 de maig de 2019
03.05.2019

El Defensor alerta que molts veïns de Girona es queixen pel tracte rebut pels Serveis Socials

Llorente exposa que l'àrea està saturada i sobrecarregada i que hi ha hi ha ciutadans que lamenten la lentitud en tramitacions d'ajuts

03.05.2019 | 12:21
El defensor durant la seva intervenció.

El Defensor de la Ciutadania, Ramon Llorente, ha presentat avui al matí la seva memòria d'activitats corresponent a l'any 2018. Ha estat una intervenció de poc més d'una hora. Quan parlaven els grups de l'oposició, el Defensor s'ha tingut  una indisposició cardíaca i el ple s'ha acabat suspenent. Llorente ha estat atès per serveis mèdics a l'exterior del saló de plens i trànsllat a un centre hospitalari.

En la seva intervenció, ha dit, com ho havia fet altres anys, que els serveis socials estan "desbordats i sobrecarregats". Els Serveis Socials han representat el 45% de visites dels ciutadans al Defensor (i un 60% de consultes), que al llarg de l'any 2018 va atendre un global de 2.045 visites. Sobre els serveis socials, ha dit que moltes queixes han tingut com a causa la disconformitat amb el tracte rebut pels Serveis Socials, amb la dificultat de ser ateses en un temps prudencial o propici per donar resposta a un tema urgent, o amb la negativa a emtre informes respecte al tema d'empadronament o la tardança per fer informes al Jutjat amb motiu de desnonaments o amb el suposat desinterès per tramitar ajudes diverses o la renda bàsica".   

La picaresca per rebre ajuts

El Defensor però va ser clar, com sempre, i ha parlat de la «picaresca» que alguns ciutadans en aquest tema. «Un dels aspectes més importants que massa vegades s'oblida és que sense un seguiment i un control control eficient, podem incórrer en greus errors i injustícies», va dir. I va afegir que «la picaresca d'alguns desacredita a molts» i que «no es tracta de crminalitzar la pobresa, sinó de planificar i actuar amb onjectivitat i prudència, controlant i constrastant les ajudes socials, incentivant la participació i exigint transparència i contrapartides».

Sobre aquest apunt va concloure: «Com deien els romans do ut des, et dono perquè em donis. Els diners que es donen a una persona han estat aportats per altres persones, i no apareixen per art de màgia a les arques municipals, sinó que provenen de l'esforç i el treball de totes aquelles persones que treballen i constribueixen».

L'estigma de Font de la Pólvora

Les actuacions dels agents de la policia municipal han representat un 35% visites. «Caldrà que prenem nota que els i les policies són servidors públics per afavorir una convivència ordenada i pacífica, com a membres de la societat a que serveixen», ha apuntat.  Sobre la presència  policial al territori, Llorente ha reclamat impulsar "novament, de manera sistemàtica i definitiva, la figura del que anomenem policia de barri, especialment en entorn on la convivència ho requereix". I ha especificat el cas del barri de Font de la Pólvora "respecte al que tenim l'obligació de constribuir a esborrar l'estigma de la pobresa i la delinqüència, fent acte de presència activa i col·laborativa, imprimint una nova dinàmica social i solidària, amb la necessària participació dels propis veïns, a fi de promoure una convivència cívica exemplar, començant per les comunitats de cada bloc de pisos i acabant per integrar aquest barri harmoniosament a la vida de la nostra ciutat". Per això, ha dit que "la policia de barri seria un element dinamitzador d'aquesta comunitat". 

Llorente també ha apuntat el "drama" del que perd l'habitatge, per motius diversos, i «no obté solució per poder llogar en el mercat lliure». «I això exigeix una resposta per part de les administracions públiques i del nostre ajuntament». En aquest sentit, ha indicat que «no es pot deixar exclusivament, al lliure arbitri del mercat, la cobertura d'un dret tant essèncial, bàsic i fonamental com el dret a disposar d'un sostre, d'un habitatge». «Caldrà cercar una intermediació municipal, que des del compromís social i la justícia més elemental, impedeixi que aquelles persones que figuren com a morosos per raó d'haver perdut el seu habitatge, però que actualment tenen treball i ingressos suficients, siguin exclosos del mercat de lloguer», ha dit.

Crítiques al Secretari municipal i al síndic de Greuges

El Defensor de la Ciutadania de Girona, Ramon Llorente, ha qüestionat la tasca del secretari municipal: «El paper del secretari no és dirigir la política municipal ni condicionar-la». I ha afegit que «pel que afecta a la institució que represento tinc la obligació de cridar l'atenció sobre algunes interferències negatives que des de la Secretaria de l'Ajuntament s'han produït respecte a resolucions i recomanacions del Defensor, fins i tot paralitzant decrets signats per l'alcaldessa, tot creant incertesa i descrèdit respecte a l'autoritat de l'alcaldia i la raonabilitat de les recomanacions del Defensor».

Llorente ha exposat que la competència del secretari està definida legalment  i comprèn la fe pública i l'assessorament legal perceptiu al consistori però «no el control de la legalitat de tots els actes i acords que s'adopten». I l'ha titllat de «vigilant de l'ortodòxia legalista».

No n'ha tingut prou i també s'ha queixart del Síndic de Greuges, Rafel Ribó. En aquest sentit, ha lamentat que des del Defensor, la col·laboració sempre ha estat «lleial» amb el Síndic però que no hi ha hagut reciprocitat. «Quan alguna persona amb una queixa contra el nostre Ajuntament s'ha dirigit al Síndic de Greuges, no ens l'ha remès i no sempre ens ho ha comunicat», ha explicat.

Finalment, després d'admetre que són serveis fora de la seva competència, ha lamentat el "deficient" funcionament del Registre civil, la problemàtica dels torns d'ofici dels advocats, la lentitud dels tribunals de justícia o de Correus, que «tant poden perjudicar a la ciutadania».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit