L'ocupació il·legal de pisos buits s'ha convertit en un maldecap per a determinades poblacions, on l'impacte de la crisi econòmica i l'empobriment d'algunes famílies han disparat el nombre d'habitatges ocupats durant els darrers quatre anys. És el cas de Salt on, segons dades municipals, s'ha passat dels 92 pisos ocupats el 2015 als 498 actuals.

L'equip de govern (format per ERC i Independents per Salt-CUP) admet que hi ha més ocupacions però asseguren que en realitat no s'han multiplicat per cinc com recullen les xifres, sinó que ara compten amb dades "més acurades" perquè han fet una diagnosi de la situació. L'oposició carrega contra la "inacció" del govern i els partits situen les ocupacions com un dels "principals problemes" de la població. El debat sobre les mesures que poden impulsar els ajuntaments per ampliar la borsa de lloguer i frenar les ocupacions conflictives també impacta de ple en campanya electoral a poblacions com Badalona (Barcelonès) o Reus (Baix Camp).

La crisi econòmica va ser especialment devastadora a Salt, una població de 30.622 habitants. Segons dades de l'Idescat, entre el març del 2007 i el mateix mes del 2015, es van gairebé triplicar el nombre d'aturats, passant de 1.200 a 3.378. La destrucció d'ocupació va ser vertiginosa fins al 2011, quan es van registrar 3.806 veïns a l'atur.

Des d'aleshores, mica en mica les xifres indiquen que la situació laboral dels veïns ha anat millorant. De fet, segons informa l'equip de govern, el 2018 la taxa d'atur es va situar per primer cop per sota del 15% (en concret 14,9), una situació que feia deu anys que no passava (2008).

L'embat de la crisi va convertir Salt en una de les poblacions amb més risc de desnonaments i, per tant també, d'ocupacions il·legals. Segons dades de l'equip de govern, l'any 2015 l'ajuntament tenia coneixement de l'existència de 92 pisos ocupats i actualment en són 498. De fet, el mandat del 2015 arrancava amb un repte relacionat amb les ocupacions: la gestió del bloc Salt que es va convertir en punta de llança de la lluita de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).

ERC i IpS-CUP, que ha governat Salt durant el darrer mandat, situen la gestió del bloc Salt com el primer examen que van aprovar "amb nota" perquè finalment, l'any 2016 Ajuntament i Generalitat van arribar a un acord amb la Sareb perquè cedís l'immoble per destinar 26 pisos a lloguer social.

Des d'aleshores, asseguren que han treballat incansablement en matèria d'habitatge per intentar compatibilitzar les necessitats dels veïns més vulnerables de tenir un sostre amb la lluita contra "les màfies" que s'aprofiten de la situació.

L'actual alcalde i candidat a revalidar el càrrec, Jordi Viñas (ERC), posa xifres sobre la taula per demostrar la feina feta. Entre les línies de treball, subratlla que l'ajuntament ha tapiat o ha instat a col·locar portes blindades en 200 immobles, que han atorgat ajudes a 197 comunitats de veïns i han subvencionat la instal·lació de 47 portes per a comptadors (per evitar connexions fraudulentes a subministraments) i 36 càmeres de videovigilància a edificis de Salt.

Màfies i delinqüència

"En habitatge ens queda molta feina per fer però estem davant d'un problema de país, i no només municipal", ha afirmat Viñas que considera que tant la Generalitat com l'Estat s'han d'implicar més per revertir la situació. "A nivell local no ens en sortirem sense eines que ens permetin treballar", afegeix l'alcalde i cap de llista d'ERC que posa el focus, sobretot, en la justícia.

Jordi Viñas diferencia entre les ocupacions de famílies en situació de vulnerabilitat i les "conflictives", vinculades a "màfies" o a delinqüència. Molt inferiors aquestes últimes però, segons apunta, les que generen més problemes de convivència. I en aquest punt on descarrega part de la responsabilitat en l'àmbit judicial: "Han de posar mecanismes per poder actuar contra les ocupacions conflictives".

El cap de llista també exposa que l'ajuntament ha adquirit, durant el mandat, 87 pisos amb ordre de tempteig i retracte. Una línia, la de la compra, que volen continuar impulsant si els veïns avalen la seva gestió a les urnes aprofitant la reducció de l'endeutament (del 106 al 30%, assenyala) i que l'ajuntament torna a disposar de capacitat d'inversió.

Segons el pacte de govern, qui ha capitanejat l'àrea d'habitatge durant aquest mandat ha estat el tinent d'alcalde Ferran Burch (IpS-CUP), que aquest 26-M no repeteix com a cap de llista. La candidata, Cris Sibina, també reivindica la feina feta durant aquests quatre anys. Tot i que reconeix que hi ha hagut un increment del nombre de pisos ocupats, exposa que en realitat no s'han multiplicat per cinc. "Hem fet un exercici de transparència fent una diagnosi real de la situació", ha afirmat.

Mil pisos buits

La candidata detalla que, segons aquesta radiografia, quan van arribar al govern municipal hi havia un miler de pisos buits, dels quals actualment n'hi ha poc més de 500 i una part s'ha aconseguit incorporar a la borsa de lloguer social. Sibina lamenta, però, que la majoria d'aquests immobles són propietat de bancs o grans tenidors, que "incompleixen" amb les seves obligacions amb les comunitats de veïns i, a més, difícilment cedeixen els pisos per a lloguer social.

"Hem fet molta negociació amb els bancs, però són negociacions que estan sent molt dures i els municipis estem bastant lligats de mans i peus", apunta la candidata que, com el seu soci de govern, reclama a Generalitat i Estat que "facin la seva feina".

IpS-CUP també distingeix entre tipus d'ocupacions i lamenta l'existència "de xarxes dedicades a ocupar pisos per beneficiar-se'n i lucrar-se de forma delictiva". "És una situació que és real, que està passant", ha detallat Sibina que critica, però, l'actuació judicial. "La policia fa vigilància però la manera com la justícia fa front a aquests fraus no soluciona el problema", ha dit.

La Policia Local de Salt continua desenvolupant el patrullatge a l'interior de comunitats de veïns adherides al programa 'Passadissos nets, passadissos segurs'. Actualment, hi ha 23 edificis on s'havia detectat conflictivitat i per on els policies passen constantment com a estratègia dissuasiva o per denunciar possibles delictes.

ERC i IpS-CUP també exposen que, des del 2015, han resolt situacions d'emergència de 371 famílies a través de l'Oficina Local d'Habitatge.

L'oposició acusa d'"inacció"

Els principals grups de l'oposició, l'antiga CiU que es presenta ara sota les sigles de Junts per Salt i el PSC, acusen l'equip de govern d'"inacció" i de no haver impulsat les mesures necessàries per frenar les ocupacions.

La cap de llista de JxSalt (que va ser la candidatura més votada en les darreres municipals amb l'històric Jaume Torramadé al capdavant), Margarita de Arquer, situa les ocupacions com "un dels principals problemes" de la població, juntament amb la seguretat i la neteja. "Malmeten la convivència entre veïns i provoquen que hi hagi molts saltencs que busquin marxar de la població", ha dit.

De Arquer advoca per ampliar la borsa de lloguer social oferint bonificacions als propietaris i, en paral·lel, gravant amb impostos els immobles buits. A més, també proposa reestructura l'Oficina Local d'Habitatge: "Crec que les coses es poden fer millor".

Per a la candidata de JxSalt, la solució passa per unir esforços i abordar la problemàtica de forma transversal, implicant sobretot l'àmbit de la justícia, els serveis socials i la policia. "Si entrem a governar potenciarem la policia de proximitat i posarem alguns petita oficina en els llocs més conflictius", anuncia. També assenyala que pressionaran el Departament d'Interior perquè destini més Mossos d'Esquadra a la població.

Joan Martín, el cap de llista socialista que pren el relleu d'una de les cares més conegudes de la política saltenca dels darrers anys Iolanda Pineda, també carrega contra la gestió de l'equip de govern. Tot i que reconeix que l'habitatge en un municipi com Salt és un problema "complex", considera que el primer error d'ERC i IpS-CUP ha estat "diferenciar entre ocupacions bones i ocupacions dolentes".

El PSC considera que aquesta laxitud amb les ocupacions ha revertit la situació lògica; comptar amb una borsa àmplia de pisos per oferir solucions d'habitatge a famílies vulnerables en comptes de negociar lloguers socials per a persones que ja viuen il·legalment en un immoble. "Aquest error en el diagnòstic ha provocat aquest increment d'ocupacions", ha apuntat.

Una de les principals propostes que recull el programa electoral dels socialistes és la creació d'una oficina de coordinació contra les ocupacions, un organisme on treballin conjuntament totes les parts implicades com l'equip de govern, serveis socials, la policia o, també, representants del món judicial. També proposen crear una oficina de denúncies al sector centre o, com a mínim, recuperar un punt d'atenció a les instal·lacions de l'ajuntament en horari d'obertura (l'espai on antigament hi havia la comissaria abans de la inauguració de l'edifici compartit amb Mossos d'Esquadra).Deu candidatures

A les municipals del 26 de maig es presenten deu candidatures a Salt. Com a resultat de les eleccions anteriors, sis partits van aconseguir representació. A banda de CiU (amb 6 regidors), ERC (5), IpS-CUP (3) i el PSC (3), també van tenir regidors Plataforma per Catalunya (2), Canviem Salt (1) i Ciutadans (1).

Canviem Salt repeteix cap de llista. Wilder Palacio exposa que la principal proposta del partit en aquest àmbit és elaborar un Pla local d'habitatge que serveixi per analitzar la situació, fixar uns objectius i marcar les estratègies a seguir. La intenció és recollir en un document totes les eines a l'abast de l'ajuntament i desplegar-les a través de l'oficina local d'habitatge, un organisme que aposten per potenciar. Palacio lamenta no només la manca de pisos per a lloguer social, sinó també els problemes per trobar immobles al mercat lliure. "El preu del lloguer a Salt ha augmentat un 21% des del 2015, i això és perquè hi ha pisos buits en mans de bancs o grans tenidors quan no tenim suficient parc d'habitatge", critica.

Ciutadans (Cs), per contra, aposta per renovar la candidatura i Imma Castro agafa el relleu del fins ara regidor Atilano González com a cap de llista. El programa electoral del partit taronja proposa incrementar la plantilla de la Policia Local, reformar els serveis socials perquè siguin "més àgils i propers" als veïns i, mitjançant la mediació, incrementar la borsa de lloguer social aconseguint cessions tant de propietaris privats com de bancs.

Ocupar el pis d'on va marxar

Les xifres són fredes i darrere els números hi ha la situació personal de famílies que s'han vist abocades a ocupar. És el cas de la Nancy Sánchez. En els anys de bonança econòmica, va comprar un pis a Salt juntament amb la seva filla i el seu gendre. Aleshores, tots tres tenien feina i pagaven una hipoteca d'uns 800 euros.

Fa deu anys, però, les circumstàncies van començar a empitjorar i tots tres es van quedar a l'atur. Després de no pagar diverses quotes de la hipoteca i de no trobar cap solució al banc, van decidir voluntàriament marxar del pis. Al final, la seva filla, el seu gendre i la seva neta acabada de néixer van decidir retornar al seu país d'origen, Equador. Ella es va quedar, com diu, "a continuar lluitant".

Al llarg de sis anys, va estar canviant constantment de casa. "M'estava un temps a un lloc, uns mesos més a casa d'uns amics, un temps més a casa de familiars, però la situació era insostenible", apunta. Per això, fa tres anys va decidir fer servir les claus que encara conservava del pis i tornar-hi a viure. "El banc ni tan sols havia canviat el pany", explica.

Al principi s'estava al pis sense llum ni aigua. Els serveis socials la van ajudar a donar d'alta l'aigua però, per a l'electricitat, va acabar punxant el subministrament. D'aquesta manera, narra, la van descobrir. Llavors sí que el banc va canviar la clau per entrar al pis. "Vaig recórrer a la PAH, que em va ajudar en tot i vaig tornar a entrar a la casa", recorda.

Finalment, va aconseguir arribar a un acord amb el banc. Paga un lloguer social de 40 euros al mes. "Jo sempre he volgut pagar, però no puc assumir el preu d'un lloguer normal", diu. El contracte s'acaba al desembre i Sánchez espera renovar-lo. Té 58 anys i detalla que fa anys que no aconsegueix una feina estable i va treballant "del que sorgeix, sobretot en neteja".

La portaveu de la PAH Gironès, Engràcia Casellas, insisteix que la majoria de persones que ocupen pisos són com la Nancy i que "aquestes màfies representen un percentatge molt petit". Per això, demana als partits polítics que deixin de "criminalitzar" les ocupacions i posin eines per aconseguir que les persones amb situacions vulnerables puguin tenir un sostre.