Temps de Flors ja és aquí. La mostra gironina obre els pètals per l'arribada de centenars de milers d'abelles, equipades amb mapes, càmeres de fotos i telèfons mòbils. Probablement, fins i tot, els extraterrestres són coneixedors del que passa a Girona aquests dies. Qui tingui d'amic un gironí -que no sigui del Barri Vell i s'hagi d'empassar algun turista al rebedor mentre sopa- ja deu haver vist desenes de fotografies- per les xarxes socials- dels 171 projectes que aquests dies s'estan posant a punt perquè ,a partir d'avui, oficialment s'exhibeixin als visitants.
Ja és una moda gironina passejar, com aquell que no vol la cosa, pels punts on hi ha les instal·lacions i tirar fotografies. Si pot ser abans que ningú i penjar-la a les xarxes el primer per tenir molts likes. Avui, a les onze del matí hi ha la inauguració oficial. Però les flors, els plàstics i els ferros hi seran fins al 19 maig, preparats per rebre les mil-i-una crítiques per la seva absència o per la seva presència.
Aquests dies, tots els gironins que han tret el nas per la zona han fotografiat massivament, sobretot, dos punts. Dos grans spoilers que si enlloc d'una mostra floral fos una sèrie d'HBO en un capítol en què la Catedral vola pels aires, el revelador podria patir per la seva vida. Però són flors. O absències. El primer dels indrets són els noranta esglaons de la Catedral que hi ha al pati del bar l'Arc. L'escalinata s'ha convertit en un bosc amb uns arbres amb arrels dantesques, en un projecte de Jordi Pascual i formadors i alumnes de Smilax Escola d'Art Floral que pretenia ser «sorpresa», en plena època de les noves tecnologies. Com cada any, és un dels més observats i té el repte de convèncer, almenys, a la majoria.
El segon projecte que s'està veient massivament és al pont de les Peixeteries Velles. Una instal·lació batejada com a «el teixit dels barris» que permet pràcticament fer servir els elements del muntatge com a punt de mira cap a les cases de l'Onyar, Sant Fèlix o la Catedral. Els autors són Josep Mercader, Magda Martínez, Joan Quer, Lluís Mimó, Donato Delgado, Maria Saltor, Pere Cabnadell i Gemma Ribes.
La gran novetat
A banda, cada any hi ha expectació per poder copsar els llocs «nous». L'any passat va ser l'exitós Jardí del Campaner, en un lateral de la Catedral i enguany és el fossat de l'absis de la Catedral que s'ha transformat en un paisatge romà. En tractar-se d'un espai privat és, pels visitants, un enigma perquè no hi poden accedir abans del dia d'obertura.
La instal·lació d'aquest espai ha anat a càrrec del BBVA i dos-cents voluntaris, que són treballadors de l'entitat bancària, que quan acabaven la jornada laboral, anaven a decorar aquest espai, segons va explicar ahir director de zona de BBVA a Girona, Quim Soler.
L'artista Jordi Albà, membre de l'associació Amics de les Flors de Girona, és el creador del projecte. La instal·lació rep el nom de «Camí de flors cap a l'antiga Gerunda» i Albà s'ha inspirat en les viles romanes . Per això, hi predominen elements característics plenament visibles com són els colors daurats, les columnes i les fonts d'aigua.
En la decoració, s'han utilitzat unes 2.500 plantes i flors, entre les quals, campànules de diferents tonalitats, falguera i orquídia. Fins i tot, algunes d'elles, han estat acolorides de tonalitat daurada d'acord amb l'ambientació buscada.
És la gran novetat, juntament amb el pont del Dimoni a sobre del riu Güell, que ha retornat a l'existència després de la seva laboriosa reconstrucció i que espera visitants d'instagram amb la decoració que ha preparat l'Associació de Comerciants de Santa Eugènia.
