Sort que Temps de Flors no rep subvencions segons el nombre de visitants. Si no els organitzadors ahir s'haurien posat a plorar. La pluja que va caure, sobretot al matí, va foragitar molts dels possibles turistes cap a ves a saber on. Els carrers del Barri Vell, molls, eren més buits que qualsevol dels altres dies d'aquesta setmana. Brillaven alguns paravents i paraigues de colors llampants d'alguns atrevits mentre anaven repetint l'escena d'obrir i tancar l'artilugi en cadascun dels edificis coberts on trobaven algun muntage per fotografiar.

Un que pot intuir que el nombre de visitants va caure estrepitosament per la climatologia, no pot tenir-ne prou amb només pensar-ho. Calen xifres per evidenciar-ho. I les va obtenir. En un dels punts més visitats de la mostra, la davallada és similar al rendiment del Girona FC a la segona volta de la Lliga de futbol. Per plorar.

Si en una jornada hi passaven més d'un miler de persones, aquest divendres al matí, en més de quatre hores i mitja, només s'havia registrat el pas de 850 visitants. Són menys de 200 persones per cada 60 minuts. Això és cinc vegades menys d'afluencia de públic que el dia anterior, tenint en compte que en ser divendres la dinàmica marca que n'hi hauria d'haver més. I, molt probablement, alguns dels qui accedeixen a l'indret l'escullen perquè es tracta d'una zona a cobert, que pot servir de refugi de l'aigua del cel. Prendre un respir i relaxar el braç que ha estat tanta estona alçat o esquivant altres paraigües.

Que plogui per Temps de Flors o, dit d'una altra manera, que plogui durant el mes de maig no és cosa estranya. Algú va crear el cèlebre refrany «al maig cada dia un raig». No és ben bé així, perquè enguany és el primer dia que l'aigua afecta l'exposició a Girona. Però sí que sol haver-hi una, o més d'una, jornada ben regada. El tema, per a un visitant que pugui triar, és saber quins dies. I aquí apareixen alguns dels grans tòpics típics de Temps de Flors: «És bo que plogui per les flors i les plantes». Però millor els primers dies? O millor els últims? Per plorar.

Això sí, els «pocs» que, valents, van desafiar la pluja van poder veure els muntatges amb més tranquil·litat que en una jornada de sol, on suats d'aixelles s'haurien barallat amb tothom per tirar una foto en qualsevol racó.

L'ombra de Tomàs Molina

I si un no ha plorat prou, encara pot aportar dades per fer més gran la ploranera. El gran Tomàs Molina, reputat home del Temps, ja ho ha advertit: durant el cap de setmana, més. Per tant, qui se'l cregui, fugirà de Girona.