El pas del Vol Gastronòmic per la ciutat de Girona encara cueja. Els proveïdors de la polèmica estructura metàl·lica que va estar durant més d'un any penjant a sobre del riu Onyar no han cobrat per tota la feina que van fer l'any 2014. Per aquest motiu, han traslladat als jutjats una demanda de reclamació per recuperar els més de 54.000 euros que encara els deuen, amb el despatx professional d'Albert Caupena especialitzat en gestió de patrimoni privat i cobrament d'impagaments. Els demandants són els constructors, instal·ladors, enginyers i encarregats del transport i desmuntatge de l'equipament.

Pràcticament des de l'inici, els propietaris de l'estructura, la societat mercantil Vol Gastronòmic SL i amb tres fiadors -dos viuen a Banyoles amb negoci a Girona i el tercer al complex residencial del golf de Caldes de Malavella- van posar obstacles per pagar els proveïdors.

Des de l'any 2015, els afectats van reclamar per diferents vies el cobrament dels seus treballs. La suma pujava a 127.645 euros. Després de més de quatre anys i d'algun pagament, els deutes encara són de 54.691,32 euros -més els interessos que s'haurien generat- i fa molts mesos que malgrat les reclamacions i pactes de pagament, no s'estan complint els acords.

El parador del Vol

Segons consta en la demanda, la societat «Vol Gastronòmic SL ha desaparegut del tràfic jurídic i no té activitat més enllà de reclamacions per deutes, i com sigui que els fiadors esquiven les trucades i els requeriments, no queda altra via que la reclamació de les quantitats degudes per via de la present demanda». El Vol Gastronòmic està, des que es va desmuntar, en un aparcament controlat, entre camions i autobusos, a tocar de l'aeroport de Girona. Està «dipositat» i immobilitzat mentre no es resol el cobrament del deute demandat que permetria l'aixecament d'una ordre d'embargament judicial decretat l'any 2015.

El Vol, una estructura de vidre i ferro de 28 tones i 20 metres de llargada, va aterrar a Girona a finals del mes de juliol del 2014. Venut com un «aparador de la gastronomia gironina», sorgia com una iniciativa 100% privada, amb una inversió inicial d'uns 400.000 euros, però a la inauguració hi van ser presents representants de totes les institucions públiques: Generalitat, Diputació i Ajuntament. També representants del sector hoteler i de restauració. L'aleshores alcalde Carles Puigdemont afirmava que l'espai seria «un aparador de la capitalitat gastronòmica de Girona», que posaria «la gastronomia al servei del turisme» i que estava situat en un «lloc icònic» .

El mòdul rectangular inspirat en el pont de Ferro de Girona (construcció d'Eiffel) estava recobert de vidre i permetia veure des de fora el que passava a dins i des de dins el que passava a fora, i estava suspès en part sobre el riu i amb vistes a les cases de l'Onyar. La fira internacional de turisme, Fitur de Madrid, va premiar, l'any 2015, el Vol Gastronòmic com el Millor Producte de Turisme Actiu.

Poc a poc, el restaurant penjant anava perdent popularitat. El peculiar negoci, considerat ja «un nyap», pagava impostos i taxes corresponents a un bar-xurreria i part de les taxes les abonava amb tiquets- invitació. En acabar el contracte d'un any previst inicialment, els responsables van demanar una pròrroga però l'Ajuntament no la va concedir.

El Vol va continuar instal·lat a tocar del pont de Pedra 99 dies i l'Ajuntament va anunciar la intenció d'interposar dues sancions. Una de 5.915 euros per ocupació de la via pública pels més de tres mesos al carrer Santa Clara sense permís, i una de 300 euros pel retard en la retirada. No hi ha constància que s'abonessin les multes. Lluny quedava la il·lusió inicial dels responsables que en la inauguració parlaven d'un espai temporal que després de Girona podria fer estades a ciutats com Londres, Madrid o Moscou.

Degut a la «opacitat» de tot el projecte -des de la instal·lació fins a la retirada del Vol-, des del despatx professional s'està realitzant un informe econòmic que defineixi les vinculacions amb les diferents empreses tant nacionals com estrangeres per presentar-lo a l'Agència Tributària. En els propers dies, a més, es podria presentar una altra reclamació de deute que farien empreses tecnològiques a les quals també deuen diners.