Avui un cop més, en obrir el diari, sobresalt de sentiments. Ens ha deixat una nena Xifra. Així és com anomeno totes aquestes mainades que puc dir que els conec des del seu naixement, una germandat espargida a diversos indrets de la nostra ciutat, la Yetu era la penúltima. La societat estem vivint moments difícils i les malalties i accidents ens esgarrapen contínuament amics i coneguts.

És com un degoteig i no hi ha dia que no plorem una persona estimada. Fa uns anys ja vàrem dir adeu a la seva germana, també a la flor de la joventut. Estimo molt i coneixem molt aquesta família i quan veig quelcom relacionat amb Comexi, com ara lliurament de premis, i veig en Manel, sempre em ve pell de gallina perquè sembla que vegi el seu estimat pare.

No tinc paraules per expressar el meu dolor, sols a la Yetu li dic a reveure, Yetu, perquè tinc la seguretat que ens retrobarem. No sabem quan, però tingues la seguretat que us vindré a saludar. Aquest fet està en mans dels de dalt, però crec que els pares Xifra-Pagés estan una mica enyorats i ens han cridat a la Yetu, que de fet porta el nom de la mare Loreto, per la qual cosa amicalment li dèiem Yetu. De ben segur que el senyor Manel i la Sra. Loreto l'aniran a esperar amb la Montse per donar una forta abraçada a la seva nena estimada i germana.

Descansi en pau.

Avui a les 10 del matí li diran adeu al Tanatori de Girona, on tinc la seguretat que són molts els gironins que s'hi acostaran per estar al costat de la seva família en aquest moment tan especial de dir adeu a una germana estimada.