El grup König obrirà un restaurant per a 400 persones a l'antic teatre Odeon de Girona. Es tracta d'un edifici situat a les escales de la Pujada Sant Martí, just al costat del cafè Le Bistrot, i que fins fa poc estava ocupat per la Fusteria Lladó i el taller de cromats Ensesa. Segons ha avancaçat El Punt Avui, el local portarà una marca diferent a König i aviat iniciaran els tràmits amb l'ajuntament per a la llicència d'obres. Actualment, König compta amb una desena de restaurants i aviat n'obriran dos més a Vic i Blanes. Així mateix, treballen en una marca de restauració que portarà la marca Moods i que preveu obrir el seu primer local l'any 2020 al carrer del Nord de Girona en un establiment amb capacitat per a 250 persones.
L'Odeon, un edifici amb molta història
L'Odeon, amb la porta d'accés a les escales de Sant Martí, va ser l'únic teatre en funcionament a la ciutat de Girona entre els anys 1857 i 1861. Va acollir comèdies, sarsueles, revistes musicals, mítings polítics i altres actes socials. Durant aquells anys, el Teatre Municipal de Girona va romandre tancat per obres per revertir el seu estat ruinós.
Els anys d'esplendor de l'Odeon encara són perceptibles avui en les pintures al fresc, que, molt deteriorades, decoren l'antic escenari. El visitant queda impressionat dins la immesitat abissal d'un local on ressonen les màquines de la fusteria Lladó i dels cromats Ensesa.
Les pintures i l'escenari són les restes d'aquella reforma feta fa un segle i mig, seguint un projecte de Joan Tenas, professor de dibuix de l'Escola de Belles Arts de Girona, executat pel jove pintor Carles Girbal.
La finca consta de dues parts. Els tallers ocupen el que va ser l'antic teatre i, al capdamunt, hi ha la que va ser la luxosa residència de l'empresari Joan Artau. La casa, avui deshabitada, se sosté sobre unes esveltes columnes de la marca Eiffel de 9 metres d'alçada que fa vertigen de veure des del fons dels tallers del fuster i del cromador.
La finca consta al Pla Especial Barri Vell de Girona en la categoria "R", que singnifica que quan s'hi actuï s'ha de mantenir la integritat de la configuració original.
L'Odeon va ser fundat com a sala de ball, però el seu propietari, Joan Artau, es va aventurar amb unes reformes importants per construir un escenari per a obres teatrals, aprofitant el tancament del Municipal. A partir de 1861, quan el Municipal va reobrir, l'empresari, arruïnat, va vendre les decoracions al Teatre Municipal i va acabar entrant en nòmina com a encarregat del guarda-roba. El nou Teatre Municipal va substituir l'antic edifici del "Pallol", el Teatre de Comèdies que es trobava al mateix lloc.
El teatre Odeon, per la seva part, sempre havia tingut problemes amb l'Església per la proximitat del Seminari Diocesà i l'inici d'una activitat teatral va semblar excessiva al bisbe Florenci, que la va considerar "molt perjudicial davant una Casa Eclesiàstica d'estudi i recés".
