No es fàcil dir adeu a una persona quan fa 8 mesos ho vaig fer per la seva germana. Els Curtits Ferrer del carrer Ciutadans és un dels tants establiments tancats darrerament. Familiars també d’Esports Ferrer de la pujada del Pont de Pedra, també tancada.

A tu, Joan, els teus íntims et deien el Tit i portaves el negoci amb el pare, l’Adriana, que també anava a la Secció Femenina com moltes noies d’aquell temps, en Josep Maria, treballador que hi va estar fins la jubilació. El vostre establiment ha fet història a Girona, s’hi podia trobar de tot, ornaments per als cavalls, ceres, cuirs, etc. Tu i l’Adriana vivíeu al pis familiar que compartíeu amb botiga més o menys com nosaltres.

Joan, quan la salut et va donar l’ensurt tan gran que et va canviar la vida i vares passar a ser dependent un temps, l’Adriana era la teva ombra com ha estat sempre des del teu naixement, tu eres el petit i a casa ho era jo, i ella va ser la teva fidel cuidadora. Tu acompanyat de l’Adriana va ser la imatge dels dos germans junts que els veïns es varen acostumar a veure per la pla­ça de Catalunya per donar-te el suport i ànims que necessitaves.

L’Adriana quan ningú ho pensava va patir un ensurt de salut que la va portar a recuperar-se. Recordo el dia que li vaig trucar, es va emocionar i va dir-me que pensava en mi, jo havia perdut el meu germà i vaig dir-li que no ho superava. El bo va ser el que em va explicar i que et vaig escriure, ella no es veia tan malalta i diu, M. Carme, això que et passa és el que em fa por que em passarà a mi.

I llavors em va explicar que demanava a la mare un germanet. Joan, vas arribar al món el 2 de gener de 1940, el mateix any que en Raimon. Per Reis la mare la va cridar i li va dir «Adriana aquest nen és teu». Dit això és dir-ho tot, tu per ella vas ser com un fill, i vàrem plorar.

L’any 1957 a Girona es va crear la Guàrdia Noble del Sant Sepulcre formada per 7 membres amb la finalitat d’escortar el pas durant la processó, els vestits són unes rèpliques de la Guàrdia vaticana, projecte de l’estimat i recordat Sr. Joaquim Pla i Dalmau, autor de la música dels manaies, vestits, capgrossos i tantes i tantes coses de la nostra ciutat.

Tu, Joan, la gent de més edat et recordem desfilant per Setmana Santa quan formaves part de la Guàrdia del Sant Sepulcre. Eres una persona coneguda i porteu uns uniformes tan preciosos que som molts els que et tenim a les nostres retines. Crec fins l’any 2004 vas ésser-ne el capità i et va substituir el senyor Manel Batllori, que de fet no li tocava però un cosí l’hi va delegar.

Aquest dilluns, dia 29, a les 11 del matí, t'han dit adeu a la parròquia del Carme la teva i la meva, i són molts els amics que han dit adeu a un gironí i exbotiguer estimat del Barri Vell de Girona.

Joan però el que més il·lusió em fa és que l’Adriana a qui tant has trobat a faltar t’esperarà amb els braços oberts com tinc la seguretat que ho faria en Raimon amb mi. Si el veus, digues-li que em vingui a buscar.

Descansa en Pau.

* Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora