Vacances pagades

Fins i tot, dins del sector de l'hostaleria i la restauració, molts aprofitaran l'anomenada «setmana tonta» per tancar. Especialment els bars i restaurants que es consideren menys turístics, els que són territori conegut pels autòctons, o com comença a anomenar-se, els de la «Girona petita».

Perquè una cosa sí que és segura: els turistes no tanquen per vacances. Ells ompliran els carrers buits de gironins i de gironines, les terrasses ermes de quotidianitat i els calaixos afamats d'euros forans. La resta, tot aturat. Fins i tot les transaccions financeres.

Escoltava a una treballadora d'una caixa, d'aquella que presumeix de voler parlar, explicar a una clienta que ja podia portar els papers necessaris per a l'esperat finançament d'un projecte, que ja li agafaria el seu company, que ella marxava de vacances. Però que no patís, que tot seguirà el seu curs normal... a partir de setembre quan «tothom» torni. Per tant, fins setembre la vida que depèn dels cursos normals de les coses entra en hibernació estiuenca.

I el mateix passa amb la política local. Perquè sempre hi haurà un o un altre polític de guàrdia. Sempre. Però bàsicament per cobrir el pànic escènic de no trobar ningú per donar la cara en cas d'emergència. Perquè totes les administracions, absolutament totes, deixen sota mínims l'estructura funcionarial. Entrar en una dependència municipal, per exemple, en ple mes d'agost és assistir a l'escenari ideal per enregistrar qualsevol thriller de moda.

Ben mirat, però, és fàcil arribar a la conclusió que si som capaços d'aturar el país per vacances, si ens cal tan estrès la resta de l'any. I que, si som capaços d'aturar-ho tot, absolutament tot, una setmana com a mínim, per desconnectar de la quotidianitat, per què no ho sabem fer per exigir els nostres drets. Suposo que la clau està en allò de «vacances pagades».