Durant molts anys, veïnes i veïns de poblacions de l'entorn de Girona agafaven l'autobús expressament per observar els moderns aparadors de la boutique Can Pratboutique del carrer Nou de Girona, en un passadís que connectava amb l'avinguda de Sant Francesc. I si podien, es firaven. La històrica botiga de roba femenina abaixarà definitivament les persianes aquest mateix mes d'agost. Un cartell anuncia que estan en «liquidació total» i que la botiga tancarà per «jubilació». La data límit és el 31 d'agost. Aquests dies les peces estan a preu rebaixat. El que no es vengui es donarà a Caritas. Ho explica Lluís Prat, que amb 75 anys encara ara està al peu del canó del negoci.

La botiga té les arrels a la capital gironina com a mínim des de l'any 1905, una certesa acreditada en un document en forma d'anunci aparegut cent anys enrere a la Guia de Turisme d'Ignasi Fiud. De fet, l'any 2005, la Cambra de Comerç va reconèixer el negoci com a centenari gràcies a aquell anunci. Encara es pot veure penjat el despatx de la botiga de Lluís Prat Verdaguer. La mateixa Cambra ja havia distingit la botiga 25 anys enrera pel 75è aniversari del negoci.

No obstant això, l'antiguitat podria ser major amb l'origen en establiments com Modes Casadevall a la plaça de l'Oli - més tard Ca la Xata- amb Joan Prat Bousarenys al capdavant i Flores y Labores (on actualment hi ha Regals Roura), que venia imatges de sants i verges, a més a més de flors artificials, i que regentava la seva germana Agustina Prat Bousarenys. Posteriorment va recaure en mans d'Albert Prat i Montserrat Verdaguer, pares de Lluís Prat. A partir de l'any 1942 van començar a fer llistes de casaments, a més de roba. La iniciativa va provocar un gir positiu en el negoci i va començar a ser copiada fins i tot per comerciants barcelonins. L'any 1960 es va obrir la botiga al carrer Nou i el 1974 una expansió a la Gran Via de Jaume I. Ara ha arribat el final. Un desenllaç que se suma al degoteig d'establiments històrics que a poc a poc van desapareixent, sobretot al Barri Vell, el Mercadal i l'Eixample. Alguns exemples són Puig-Giralt, Cristalleria Sala i Ferreteria Puig. Les dues primeres, situades a la plaça Catalunya ho van fer per falta de relleu generacional. La ferreteria va tancar el seu darrer establiment a la ciutat després de 150 anys de presència a la capital i centra ara el negoci en una nau industrial de Fornells de la Selva. També la botiga de moda per a homes Fider, al carrer Santa Eugènia, amb més de setanta anys d'antiguitat va tancar fa uns mesos o els Magatzems la Palma, al carrer Santa Clara, que tenia 66 anys, en no arribar a un acord amb els propietaris de la finca a l'hora de renovar el contracte (tot i que mantenen obert l'establiment que té des del 2006 al carrer Migdia) o Can Berdala, que va dir adeu després de 65 anys a la ciutat, darrerament amb un establiment ubicat a la cantonada entre el carrer Álvarez de Castro i la plaça Marquès de Camps. Finalment, una altra de sonada, la Fusteria Lladó, que juntament amb els antics cromats Ensesa s'ubicaven a l'antic cinema Odeon de les escales de Sant Martí i que ara podrien reconvertir-se en un gran restaurant del grup König.