L'Ajuntament de Girona vol tenir controlades les aus que considera com a possibles «plagues» i preveu contractar una empresa per tal que faci un cens d'almenys quatre tipus d'ocells: el colom roquer, el gavià argentat, l'estornell vulgar i la cotorreta de pit gris. No descarta l'opció d'ampliar el cens a una altra espècie que es pugui considerar censable «per raó de la seva incidència en la biodiversitat, la ciutadania, el patrimoni cultural o el mobiliari urbà». Els cens s'haurà de fer durant els períodes de menor activitat reproductora de cada espècie». El principal objectiu és saber si les poblacions augmenten o es redueixen i actuar amb mètodes de control per foragitar les aus de punts «problemàtics». El regidor de Medi Ambient, Martí Terés, ha explicat que ara per ara no està previst fer «captures» tal com s'havia fet en el passat sobretot amb els coloms i que el seu criteri «és evitar captures». A més, ha apuntat que de moment no són necessàries perquè es considera que el nombre de coloms no són una plaga a Girona.

Mapa de distribució

Per cada espècie es farà un mapa de distribució, amb els punts exactes d'observació i número d'individus i un mapa de densitat i caldrà tenir en compte la disponibilitat de llocs de refugi i nidificació, oferta alimentària, densitat d'habitants, usos del sòl, entre d'altres. Un cop obtinguda una estimació de les poblacions d'aquestes espècies, les dades hauran de servir per elaborar una diagnosi un pla de gestió integral per a cadascuna de les espècies. Així, l'empresa haurà de descriure accions o mesures per «eliminar la problemàtica dels punts de la ciutat on s'ha detectat major incidència de les plagues d'aus». Per exemple, limitar el lloc de repòs de les aus amb «xarxes, punxes, filats, vol de rapinyaires, sorolls ambientals, etcètera», així com «evitar la nidificació en arbres i edificis».

Hi haurà dos casos concrets. Els estornells i les cotorres. D'una banda, el control dels estornells està previst fer-los des de l'arribada dels primers exemplars procedents del nord d'Europa, cap a l'agost fins que marxen al desembre, segons les dades de les anteriors campanyes realitzades a la ciutat, amb actuacions de foragitament durant «els períodes de major incidència per molèsties ciutadanes, afectació al patrimoni cultural i al mobiliari urbà, i risc de salut pública». El servei de seguiment haurà de detectar l'arribada dels primers migradors en cada període, i estimar el nombre i densitat d'individus o colònies, per tal de determinar la incidència que suposen i iniciar el control actiu i el foragitament mitjançant les mesures més adequades per a cadascun dels espais i colònies detectades: entre les opcions hi ha els sons d'alarma i de depredadors, elements piroòptics mòbils tipus làsers, elements pirotècnics, caixes trampa, vols d'aus rapinyaires, o d'altres metodologies tècnicament viables.

Vuit punts històrics

Hi haurà un mínim de vuit ubicacions amb «incidència històrica» on es faran mostrejos perquè se sap que funcionen com a dormidors: la plaça Poeta Marquina, la plaça Diputació, el carrer Fontanilles amb el carrer Gaspar Casal, la plaça Calderers, el carrer Cristòfol Grober, el carrer Santa Clara, el carrer Narcís Monturiol amb el carrer Santiago Russinyol i la rambla de la Llibertat.

L'altre cas especial seran els controls a les cotorretes de pit gris (o cotorres argentines). Es farà una prospecció activa i una detecció dels nius amb major incidència o risc per la seguretat ciutadana. El servei de retirada de nius es portarà a terme a petició dels serveis tècnics de l'Ajuntament i inclourà la retirada del material que conforma el niu, a més del tractament final i la gestió dels possibles ous, polls i individus que s'hi localitzin.