Quan van començar a parlar de fer arribar el Tren d'Alta Velocitat (TAV) al centre de Girona es va projectar fer-lo passar a 24 metres per sota terra del parc Central. En una quarta planta subterrània. A les plantes superiors s'hi van dibuixar una estació d'autobusos i dues plantes intermèdies on hi podrien arribar a aparcar mil vehicles. Havia de ser la cirereta d'un pastís de la gran estació intermodal amb un gran flux de viatgers amunt i avall que inclouria també el tren convencional soterrat amb el viaducte enderrocat. Aquestes dues promeses no es van fer. Però la resta, sí.
L'agost de l'any 2008 es va començar a fer el forat al parc Central i ben aviat va quedar format l'esquelet amb les quatre plantes anunciades. El tren d'alta velocitat va arribar el gener del 2013 i l'estació d'autobusos va entrar en funcionament el maig del 2017. Però les dues plantes entre les dues estacions van quedar buides. I segueixen buides. I seguiran buides molts anys si no hi ha un gir radical, inesperat i un projecte brillant.
Dues rampes d'accés i de sortida a la plaça d'Europa, tancades a dalt amb blocs de formigó i a baix amb reixes metàl·liques plenes de fulles són els únics rastres visibles d'aquestes dues plantes. A l'interior, les parets són de roca viva i no hi ha res pintat.
La conversió d'aquestes dues plantes en un aparcament apareix en multitud de documents de Foment i, recollint, el projecte estatal, també de l'Ajuntament de Girona. De fet, el consistori gironí, aprofitant l'obra del TAV i tenint en compte que l'Estat pretenia obrir aquest estacionament soterrat amb mil places per aparcar-hi vehicles, va elaborar estudis de mobilitat i econòmics on es tenia en compte aquest factor. El 2006, en una avaluació de l'impacte socioeconòmic del TAV en l'espai transfronterer, es posaven sobre la taula les places d'estacionament a l'entorn de l'estació. S'explicava que l'aparcament lliure i gratuït a Girona arribava a les 50.500 places. No obstant, s'indicava que al voltant de l'estació, només el 19% de les places eren gratuïtes i que, a un màxim de deu minuts de l'estació del TAV, hi havia 2.338 places disponibles d'aparcament de pagament soterrat. «Representen el 50% de l'aparcament total disponible», s'indicava. També s'esmentava que «Girona disposa de grans bosses d'aparcament en superfície, la majoria gratuït, però localitzades a una certa distància del TAV». Anys més tard, el grup de Suport Local de Girona del TAV, denominat Enter-Hub, també exposava entre les seves propostes sobre el TAV la posada «en servei de l'aparcament subterrani de vehicles».
Falten sortides i entrades
El futur d'aquestes dues plantes va sortir en més d'una reunió entre els representants municipals, encapçalats per l'aleshores regidor del projecte ferroviari, Carles Ribas, i membres del Ministeri de Foment i d'Adif. La possibilitat que les dues plantes es convertissin en l'aparcament projectat passaven perquè una empresa veiés rendible explotar el negoci -cosa que no va passar- i la posada al dia de les parets interiors. El gran entrebanc, però, seria la construcció -amb un alt cost econòmic que ara mateix ho fa inviable- d'altres sortides i entrades a aquests aparcaments, a més de l'actual, per raons de seguretat. La idea original n'havia dibuixat a la cruïlla on hi ha un supermercat entre la carretera Barcelona i la Creu i un altre a l'alçada de l'Estació Jove.
