Governar és incòmode. Però necessari. Imprescindible. A tots nivells. Fa una bona temporada que no percebem els efectes d'un govern, més enllà de l'absència del caos. La saturació de períodes electorals en pocs mesos, ha convertit el país en un desgovern de supervivència. La fragmentació dels parlaments, dels consistoris i de les institucions vinculades ha alentit fins a extrems surrealistes les accions de construcció que poden arribar a definir què significa governar. Aquest llarg interregne està permetent que es reforcin les posicions de queixa, de resistència i de confrontació dels ciutadans. Obrir els diaris de les darreres setmanes serveix per llegir, escoltar, abundants queixes de tots tipus. Per això, és encertada la conclusió a la qual arriba una periodista d'aquest diari, l' Èlia Xarles, quan, en el relat d'un conflicte amb el turisme local, afirma que l'Ajuntament haurà de trobar la solució més còmoda per a tots els implicats. A aquest nivell ens estem veient abocats! Governar és incòmode perquè implica decidir. Prendre acció. Ponderar totes les opcions i prendre partit per una. I assumir-ne el risc. I donar temps per veure si la decisió presa ha estat encertada en els seus resultats, no en les queixes que pel camí es rebrà de les parts que creuen perdre la partida. I valorar, en els resultats, si el que es perd o es guanya ha estat bo per al conjunt dels ciutadans, i va més enllà de les comoditats. Això passa a tots nivells, ciutat i país, cert. Però és en l'àmbit municipal on la relació entre qui governa i qui és governat és més delicada. Els consistoris, els parlaments, es fan dèbils quan funcionen com si amb cada presa de decisions s'estiguin guanyant o perdent vots. Per això acaba essent tan important, també, l'estratègia de les oposicions a l'hora de construir una ciutat. Atiar conflictes per desprestigiar governs no és el mateix que fiscalitzar les accions del govern. No governar també és incòmode. Però necessari. Imprescindible.