L'Audiència de Girona ha absolt els pares condemnats per no portar el fill al col·legi «reiteradament» al llarg de quatre cursos. El jutjat penal 3 va imposar una multa de 1.080 euros a la parella per un delicte d'abandonament de família per registrar taxes d'absentisme d'entre el 60 i el 91% entre els cursos 2012-2013 i 2015-2016. L'Audiència, que ha estimat íntegrament el recurs de la defensa, conclou que els progenitors no van desatendre el menor. Segons la sentència, tot i que van tenir una actitud «reprotxable», els pares van decidir no portar el fill a classe pel «temor» que empitjoressin els seus problemes de salut. Per això, el tribunal sosté que els pares van actuar amb un «excés de zel» però que no hi va haver «deixadesa» en l'obligació d'escolarització.

L'octubre del 2018, el jutjat penal 3 de Girona va condemnar els pares per abandonament de família per absentisme escolar. El problema d'absentisme, segons recollia la sentència, va començar el curs 2012-2013 a l'escola Sagrada Família de Girona. Aquell curs, la taxa d'absentisme va ser del 60%.

Canvi de centre

L'any següent, el curs 2013-2014, els pares van canviar el menor de centre. Segons van explicar al judici, el menor patia una malaltia cardíaca que li provocava «desmais i problemes respiratoris» i van decidir matricular-lo al col·legi Font de la Pólvora perquè era el que tenien més a prop de casa.

Tot i això, segons la sentència, els pares «van permetre que el menor deixés d'assistir regularment al centre» i es va arribar a una taxa d'absentisme del 64% aquell curs, del 78% el curs 2014-2015 i del 91% el 2015-2016. «Van provocar una situació d'absentisme crònic», concloïa el jutjat.

Al judici, els pares va al·legar que no van desatendre el seu fill, sinó que tenien «molta por» de dur-lo a escola per la malaltia que pateix. La defensa va aportar diversos informes mèdics de tractaments i intervencions quirúrgiques del menor per justifica que, per als pares, es tractava de «prioritzar entre tenir un fill educat o tenir un fill viu».

La sentència, però, descartava aquesta explicació i sostenia que no deixava de ser una «mera excusa» que no tenia cap «suport mèdic» perquè els forenses van apuntar que el menor podia fer «vida escolar normal». Per això, el Penal 3 va condemnar els pares com a autors d'un delicte d'abandonament de família imposant-los una multa de 540 euros a cadascun.

La defensa encapçalada per l'advocat Joaquim Vidal, en desacord amb la sentència, va interposar recurs a l'Audiència de Girona. Ara, el tribunal de la secció quarta ha estimat íntegrament els arguments de la defensa i ha revocat la sentència del jutjat penal 3.

L'Audiència conclou que «no ha quedat acreditat que els acusats actuessin amb la voluntat de desatendre el seu fill ni d'incomplir els seus deures legals d'assistència».

La sentència resol que no ha quedat provat que els pares actuessin amb la intenció de desatendre el menor. De fet, apunta que la parella té tres fills i que no hi ha hagut problemes d'absentisme escolar dels dos grans. El tribunal considera que això demostra que els pares «són coneixedors de l'obligació d'escolarització i la seva voluntat és complir-ho». En aquest sentit, l'Audiència subratlla que el menor va anar a escola amb normalitat fins que van aparèixer els problemes mèdics i que, durant aquest temps, s'han entrevistat amb els tutors del fill, li han comprat els llibres escolars i han procurat que rebés la mínima instrucció a casa «en la mesura de les seves possibilitats».

Per això, la sentència considera que no es tracta d'un cas de «deixadesa en les obligacions d'escolarització dels pares», sinó d'una «mala gestió» dels problemes mèdics. L'Audiència argumenta que l'actitud dels pares és «reprotxable» però que en cap cas es pot considerar delictiva per haver desatès el seu fill. El tribunal absol els progenitors.