01 de octubre de 2019
01.10.2019
Diari de Girona

Garantir el futur

01.10.2019 | 00:42
Garantir el futur

Soc independentista i no me n'amago. Soc dels qui creu que no hi ha res més a negociar amb l'estat espanyol que no sigui la comptabilitat del béns compartits i l'intercanvi de presoners. La detenció de membres del CDR la setmana passada, en una mena d'operació militar contra insurgents armats, i la fabricació de proves a partir de deixalles no són cap joc. És un toc d'avís, i no als independentistes precisament. Més aviat és un recordatori a la resta de gironins i de gironines que no voleu la independència. Als que avui fa dos anys no vau sortir a votar o que, com a Pont Major i al Sector Est, us vau oposar amb violència al dret democràtic de votar dels vostres veïns.

Si sou capaços de deixar d'alegrar-vos quan penseu que els detinguts són una colla de catalufos addictes al llacisme i us pareu a pensar en quina mena d'Estat viviu, potser el somriure se us congelarà als llavis. Perquè un país que sotmet els seus ciutadans al control del que diuen, del que fan i del que pensen, és un país sense futur. Un estat que deté algú de manera preventiva, basant-se en indicis prefabricats i exagerats per tombar rivals polítics és un Estat malalt. Avui poden ser els catalufos llacistes. Demà, qui defensa els drets socials. O qui surt al carrer a queixar-se per la baixada de les pensions. O per ser gai, lesbiana, madrileny, sorià, de pell massa clara, per portar ulleres o per calçar un 45. Un Estat incapaç de governar-se i mancat de Parlament estable, on mana un sistema judicial oligarca, amant de la naftalina, i que troba en el braç armat l'autoritat que no sap trobar a les lleis. Un país on pensar està castigat tant com pensar diferent.

Potser ara no ho veieu perquè no us interessa. La menjadora dels diferents governs ha fet molt mal a la percepció de la realitat. I la comoditat sol ser molt mala amiga per a la capacitat de comprendre. Però un dia despertareu i sentireu en el coll el mateix ofec que sentim ara els que ens sabem orfes de llibertat. I aleshores, potser, ja no hi haurà qui us pugui defensar. La selecció espanyola, Marta Sánchez i Felip, potser sí que són garants de la unitat indissoluble de la nació. Però només l'anhel compartit de llibertat, a qualsevol preu, ens pot garantir el futur.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook