Dia sí, dia també. Matí sí i tarda també. Alguns usuaris habituals del peatge de l'autopista AP-7 de Girona sud, al terme municipal deSalt, queden atrapats diàriament en cues inacabables per entrar i per sortir. Cada dia, pràcticament sense excepció. I sempre a les mateixes hores. Al matí, a l'entorn de les vuit i les nou per entrar a l'autopista es generen cues de vehicles a totes les entrades de peatge. Fins i tot les que tenen Via-T i les que tenen el RondaGi, on teòricament el cotxe ni s'hauria d'aturar. A la tarda, la situació es repeteix. En aquest cas, però, per sortir de l'autopista, al voltant de les sis i les set de la tarda.

A diferència d'altres sortides de peatge de l'àrea urbana, com la de Fornells de la Selva o la de Girona oest, la de Girona sud només té sis casetes, de les quals almenys dues s'han de destinar a un sentit i les altres quatre al que es considera que necessita més accessos pel volum de trànsit d'aquell moment.

Tot plegat, a més a més, amb una rotonda que en lloc d'actuar com a distribuïdor de trànsit acaba exercint de fre. A la tarda, per exemple, a més dels cotxes que fan cua per poder traspassar el peatge, es poden veure cues de vehicles que ja han sortit de l'autopista però que estan aturats fins al giratori que hi ha més endavant. En aquest punt s'hi generen conflictes perquè les quatre sortides obertes es transformen en dos carrils de circulació i hi ha lluites entre vehicles per guanyar-se l'espai ja amb els nervis d'haver estat fent una cua per poder sortir de l'autopista.

Tot plegat, un doble tap: la rotonda i el peatge. Al matí, hi ha dies que les cues comencen al peatge però s'allarguen fins passada la rotonda i poden allargassar-se mig quilòmetre. Pràcticament fins al Gros Mercat. En aquests moments, la caixa del radar per a l'Ajuntament sembla una broma de mal gust.

Un dels col·lectius més afectats són els repartidors i transportistes que segueixen un horari i que queden atrapats tant al matí com a la tarda. Un dels portaveus de la queixa, Sergi Payrà, cada dia s'ha de desplaçar fins a Figueres al matí i torna a Girona a la tarda. Enxampa les cues les dues vegades. «Cada dia hi estic entre quinze i trenta minuts, tant al matí com a la tarda. Mai menys de quinze minuts». I posa d'exemple que destina el mateix temps per anar de Figueres a Girona que del peatge a casa , a tocar del camp de futbol de Montilivi.

I es pregunta per què els responsables no hi posen mesures. «Per què no fan res si és cada dia? Per exemple, per què no amplien els peatges?», es pregunta resignat, i exclama que «si cal, que s'expropiïn terrenys del voltant». Recorda que Girona i l'àrea urbana es ven com a ciutat puntera però que molta gent queda «atrapada cada dia » en aquest punt.I exposa que tot plegat acaba generant una contaminació innecassària i compara la situació que es pateix a Barcelona amb les rondes amb la que es viu en aquest punt per accedir a l'àrea urbana de Girona. Hi ha qui, fart de patir aquests col·lapses, acaba anant a buscar algun altre peatge, però ha de creuar tota la ciutat.

Des d'Autopistes s'explica que «el pas pel peatge de Girona sud va experimentar una important millora amb la posada en servei del RondaGi» i afirmen que, gràcies a això, actualment «més del 80 % de les transaccions són amb Via-T i RondaGi, cosa que fa que els embussos no tinguin el seu orígen en les vies de peatge».

Aquestes fonts assenyalen també que tenen observat que «l'alt volum de trànsit que conflueix a la rotonda, en determinats moments d'aquelles hores pic manifestades pels transportistes, pot generar situacions d'alentiment del pas de vehicles que ja han sortit de l'autopista i que per accedir a la rotonda han de cedir el pas als vehicles provinets del terme municipal de Salt que volen incorporar-se a la C-65 direcció Girona». En aquest sentit, deixen clar que «en aquest enllaç, el límit de la concessió de l'autopista finalitza als 250 metres» i que, per tant, «ni la intersecció al final del vial amb la rotonda ni la rotonda formen part del tram concessionat» i no tenen «potestat» per actuar-hi.