Girona obre les Fires amb un pregó agitat per l'ocupació a l'ajuntament

Així, tal com estava previst, a dos quarts de vuit del vespre la Fal·lera Gironina va sortir a ballar a la plaça del Vi i a les vuit va començar el pregó. L'alcaldessa va sortir al balcó del consistori a presentar la pregonera i va exposar que aquestes són unes «fires excepcionals». Va costar sentir què deia Madrenas perquè la gent reunida a la plaça va començar a xiular i a cridar «volem les barraques». Tot i això, quan va acabar el discurs es van sentir aplaudiments a favor de l'alcaldessa.

L'encarregada enguany de dur a terme el discurs inaugural va ser l'arquitecta gironina Assumpció Puig. La també degana del col·legi d'arquitectes de Catalunya va voler expressar el seu «fort rebuig» a la situació actual i va fer una crida a «portar el conflicte al terreny de la política, amb el diàleg com a principal valor irrenunciable». La plaça del Vi, plena de gom a gom, va contestar amb el crit de «llibertat, llibertat», tot aixecant el cartell «Spain is a facist state» (Espanya és un estat feixista, amb anglès). La festa va continuar amb la fal·lera gironina.

Hores abans, però, el Comitè de resposta a la sentència va ocupar el consistori durant quatre hores. Tot va començar a quarts de tres de la tarda, quan un grup de 30 joves va entrar per una de les portes laterals de l'ajuntament i va pujar fins al primer pis, on hi ha la sala de la Junta de Govern Local. Van penjar al balcó dues pancartes reivindicatives on es podia llegir: «Prou criminalització al jovent i a les gironines» i «Independència o bloqueig», com a protesta a la decisió de suspendre les barraques i els concerts de La Copa. Segons va informar l'ACN, els joves es van passar l'estona mirant la pantalla que hi ha a la sala o jugant a cartes.

Davant d'això, l'Ajuntament va tancar les portes de l'edifici i no va permetre l'entrada a cap ciutadà, tampoc als mitjans de comunicació. Tres agents de la Policia Municipal custodiaven l'accés.

Poc abans de les cinc de la tarda, els joves van sortir per un dels balcons a llegir un manifest. Van acusar Madrenas d'encapçalar «la criminalització de l'autodefensa a la violència policial» i de desmarcar-se «de les reivindicacions i les formes de lluita de les classes populars». «La cancel·lació dels concerts de La Copa i les barraques de Fires amb el criteri de defensar els ciutadans, mantenint la resta de les activitats festives, ha mostrat com l'alcaldessa ajuda a criminalitzar el jovent i la lluita popular», van afirmar per megafonia els joves independentistes davant d'una vintena de persones que estaven reunides a la plaça del Vi. «L'Ajuntament no vol trencar amb la normalitat com està demanant aquest moment històric», van afegir. D'altra banda, van explicar que amb la nova programació de concerts al parc del Migdia les empreses privades «n'han sortit beneficiades» i les entitats «hi han sortit perdent».

També van condemnar la «repressió policial» i van demanar el cessament de Miquel Buch després de la «violència policial» d'aquests dies. Finalment van demanar la llibertat dels líders independentistes presos i l'expulsió de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Mentrestant, el líder de Ciutadans, Daniel Pamplona, va reclamar a Madrenas que ordenés el «desallotjament dels CDRs» i que no fos «còmplice dels radicals». El regidor va dir que s'havia posat en contacte amb l'alcaldessa per demanar-li que «condemni l'assalt, la violència i no esperi 20 hores per fer-ho, com va passar la setmana passada amb els disturbis».

Paral·lelament, la portaveu del PSC, Sílvia Paneque, va afirmar que a Madrenas «la situació se li estava anant de les mans», tal com es podia comprovar amb l'ocupació de l'ajuntament. «El més difícil de ser alcaldessa no és aparèixer en manifestacions multitudinàries per ser aplaudida, sinó que és haver d'afrontar situacions difícils i tenir el coratge de resoldre-les», va sentenciar.

Abandonen la protesta

A les set de la tarda, els manifestants van finalitzar la seva protesta i van sortir de l'Ajuntament després de sentir-se «menystinguts» pel consistori. També van comentar que havien rebut la notícia que Ciutadans els havia denunciat a la Fiscalia -fet que va negar la formació a aquest diari- i que els podia caure una pena d'un any de presó.

La portaveu del Comitè de Resposta a la Sentència, Carla Costa, va explicar que van parlar amb Madrenas i que l'únic punt de consens va ser entendre que la decisió d'anul·lar els concerts i les barraques no s'ha pres per «criminalitzar» el col·lectiu. Costa va assegurar que com que no es van sentir tractats «d'igual a igual», és a dir, que no se'ls prenia seriosament per la seva edat, van decidir marxar i trencar la taula de negociació. «Hem aconseguit el nostre objectiu, que d'una banda era visualitzar el descontentament amb les decisions preses i, de l'altra, poder-nos reunir i debatre amb l'alcaldessa», va afirmar la portaveu.

Posteriorment, l'alcaldessa va atendre els mitjans i va voler deixar clar que no va ser una «ocupació» sinó una «negociació» i que va escoltar les seves reivindicacions. Va remarcar que «en cap moment» els va demanar que abandonessin l'ajuntament i que tot plegat es va fer d'una manera «cívica i pacífica». «Quan hi ha reivindicacions és bo asseure's i parlar», va afegir. Els joves independentistes també van demanar a l'alcaldessa poder fer un pregó de Fires alternatiu -cosa a la qual Madrenas es va negar.

Mitja hora després, la plaça es va omplir de festa amb els gegants i els capgrossos i les Fires van quedar inaugurades.