Les Fires de Girona d'enguany ni de bon tros són com les dels darrers anys; malauradament són tristes d'allò més. De sobte s'han enforfoguit d'una tristor infinita. El poeta francès Jean de la Fontaine escriví al segle disset: «Sobre les ales del temps, la tristesa vola». En efecte, enguany la tristesa vola sobre la Devesa, el passeig de La Copa, i sobre tota la ciutat gironina. I el pitjor de tot és que la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes no l'ha cercada, més aviat ha estat imposada, per decret dels governants independentistes actuals a l'Ajuntament de Girona. A hores d'ara, que l'espectral mot de tsunami s'ha apoderat del tot d'aquests espais públics propicis a la bogeria col·lectiva que s'anomenen xarxes socials, un vertader tsunami de cancel·lacions d'actes lúdics tradicionals de les Fires s'ha decretat per part dels actuals governants independentistes del consistori. M'assabento pel Diari de Girona que han suspès els concerts de La Copa i de les barraques, el sopar de festa major, els vermuts, el concurs de paletes, la cursa d'orientació, alguns tallers, espectacles diürns a La Copa i d'altres que han suspès les mateixes entitats organitzadores. L'alegria i l'esbarjo han estat segrestats per ordre governativa. És el món al revés. Els governants independentistes de l'Ajuntament han vist com la seva ciutat, nit rere nit, era cremada i, de cop i volta, s'han espaventat. Diuen que ho fan per evitar aldarulls; tan sols els ha mancat especificar aldarulls causats pel jovent. Planta-me-la al clatell! Causats per qui? Dia rere dia m'adono cada cop més de la hipocresia i el cinisme que poden arribar a exercir molts polítics que, per amagar les seves monumentals errades, les seves mediocritats, les seves actituds totalitàries i les seves accions irresponsables, intenten mostrar-se ara com els salvadors de la societat sencera. Després que els actuals governants independentistes de la Generalitat de Catalunya decretessin la desobediència civil i la confrontació institucional i de la societat civil amb l'Estat -l'alcaldessa gironina en la seva qualitat de diputada del Parlament, tanmateix, votà a favor d'aquesta resolució, per cert-, la qual cosa originà aquest tsunami permanent de mobilitzacions, amb els previsibles aldarulls, ara a correcuita intenten mostrar-se com amatents a la seguretat de les persones. No van pensar que qui sembra vents recol·lecta tempestes?
L'escriptor alemany d'ascendència jueva Jacob Wassermann escriví al segle dinou: «La tristesa, en moltes ocasions, és la forma més refinada de la hipocresia». No deixa de causar, àdhuc, estupor, la manera com han aconseguit decretar la tristesa amb l'excusa d'una suposada resposta a una sentència, la qual no és res més que la conseqüència d'una determinada via unilateral no desitjada per la immensa majoria de la població cap a la independència. Temps ha, quan els governants independentistes encetaren la via unilateral, vaig escriure que no anàvem gens bé; però els nefastos esdeveniments estan demostrant que cada vegada anem pitjor.
