Quan faltaven cinc minuts per les dotze de la nit, al bell mig de la plaça del Vi de Girona només hi havia quatre gats. El silenci només es trencava amb alguns dels clients d'alguns dels establiments propers. Però, en pocs instants la plaça es va començar a omplir de gent. Desenes. Centenars. Pràcticament un miler. O més.

Van aparèixer uns altaveus i va començar a sonar la música. S'iniciava la gran «barraca» de la plaça del Vi, davant de l'Ajuntament. Molts dels assistents portaven la seva beguda de casa o l'anaven a buscar a l'Ateneu 24 de Juny, un local situat molt a prop.

Poc a poc, la gent s'anava trobant, talment com si fossin a l'esplanada de la Copa. Alguns joves portaven una careta amb la foto de l'alcaldessa, Marta Madrenas, la responsable de la suspensió dels concerts a la Copa i de les barraques de les entitats.

La crida per les xarxes socials per omplir la plaça, al crit de «desmadrenat» per protestar per la suspensió de les barraques havia aconseguit el seu objectiu. La plaça del Vi tenia ambient de barraques.

Els assistents saltaven, ballaven, cantantaven, i es trobaven - o es coneixien- i se saludaven mentre de fons sonaven a tot drap cançons de Rosalía, Obrint Pas, Zoo - els valencians són uns dels que havien d'actuar a la Copa abans d'acomiadar-se temporalment- Barricada i, fins i tot, la banda sonora de Bola de Drac, que va ser molt aclamada.

La selecció musical anava a càrrec del misteriós punxadiscos Tarlà, que en el passat ja havia protagonitzat accions reivindicatives vistoses. Pren el nom, val a dir-ho d'una figura històrica, que segons la llegenda, en el passat, va distreure els gironins, tancats a la ciutat, durant una pesta.

La zona estava adornada amb diferents pancartes com ara «llibertat barraques», a més de la gegantina «Llibertat presos polítics i exiliats» que penja al bell mig de la plaça. També hi havia cartells de diferents entitats que, suposadament, donaven suport a aquesta festa convocada per les xarxes socials. La gresca va durar fins més enllà de les quatre de la matinada. Hi ha qui ja es plantejava repetir l'acció alguna altra nit, mirant amunt, per assegurar-se que no l'hagués sentit cap veí malhumorat.