«No hi ha cap intenció de canviar el model de barraques», assegura l'actual regidor de Cultura i de les Fires, Carles Ribas. Un «model» que molts joves consideren que l'actual equip de govern té entre cella i cella i que, a la mínima, s'ha «carregat» amb l'»excusa» de la suspensió, aquest any, de tots els actes a l'esplanada de La Copa. És, però, un model que sembla sagrat i que fa dècades que es manté quasi intacte, tot i que algunes veus - i no precisament del govern municipal- apunten que és «caduc i obsolet». Els grans canvis dels darrers temps s'han limitat al trasllat de sota les vies a l'esplanada. O els canvis de costat de l'escenari -per evitar que el so arribés amb massa decibels en determinats barris.

És un model convertit en un punt de trobada i on les entitats que tenen barraca, sobretot de caire esportiu, juvenil, veïnal i de la cultura popular, aprofiten per fer calaix a base de vendre entrepans i begudes. Sobretot alcohol. I sobretot a joves. Moltes afirmen que aquests diners els serveixen per finançar les activitats d'un o més anys. Algunes entitats tenen alta dependència d'aquests ingressos.

El temor de la privatització de l'espai de La Copa sobrevola des de fa anys l'ambient i ara també de l'aparició de food trucks al parc del Migdia. Des de fa anys, però, ja hi ha desenes de punts de venda de xurros, patates, paponazos, talls de pernil i entrepans, a només uns metres de La Copa. Això sí, sense forma de caravana moderneta. I les begudes de les entitats és quasi obligat comprar-les a dos distribuidors concrets. I la cervesa d'una marca concreta. Els preus oferts no tenen competència. I millor quantitat que qualitat.

Darrerament, però, sembla que les barraques agonitzin i cada any hi ha menys entitats interessades. Ja no cal ni sorteig, quan antigament per a una vintena d'espais s'hi presentaven una vuitantena de peticions. Aquest any eren tretze (i quatre de la UdG).

Les carpes de la Devesa

Les barraques podrien acabar morint soles si no hi ha una sacsejada. No caldria cap toc de gràcia d'alcaldia, com va passar amb les carpes de la Devesa, que en acabar el període d'adjudicació i de diferents pròrrogues van desaparèixer de l'oci nocturn gironí. L'any 2012 va ser el darrer. Des del consistori, el govern de CiU al·legava que era «un model obsolet». Eren concessions a empreses privades però el rebombori va ser similar al que ha passat aquest any amb la suspensió de les barraques.

El motiu que ha comportat el descens d'interès a tenir barraca és divers. L'any 2012, l'Ajuntament va incloure una sèrie de requisits per participar en el sorteig. S'havia d'incidir que fossin entitats que treballessin exclusivament a la ciutat. Els partits polítics i els sindicats es quedaven sense opció.

Però hi ha molts altres motius. L'any passat, Diari de Girona va sondejar els responsables de diferents entitats amb barraca. Coincidien que molta gent es porta l'alcohol de casa i ja no hi ha tanta recaptació. També que el control policial extrem perquè no es vengui alcohol a cap menor d'edat pot tirar enrere algun possible interessat. O l'afectació de la climatologia, que pot perjudicar seriosament l'assistència de públic a La Copa, alguna nit amb pluja. I també, sobretot, la necessitat que hi hagi molts voluntaris de cada entitat disposats a sacrificar hores de nit. Recentment, a més, s'hi afegeix la situació política a Catalunya, que fa dos anys va fer suspendre activitats de les Fires i aquest any, directament, ha esborrat les barraques del mapa festiu.

En aquest model també cal esmentar-hi que sempre s'hi inclouen dos cap de setmana i que hi ha un parell de dies festius que permeten fer «ponts». L'any 2012, l'Ajuntament havia pràcticament decidit escurçar els dies de Fires però la irrupció del col·lectiu Girona Avança (vinculat al turisme i a la restauració) va evitar-ho organtizant a càrrec seu un segon cap de setmana amb actuacions d'artistes locals com Laia Vehí, Pulpopop, Sanjays, Uat Boada, Aliment, Joan Masdeu i Vuit. L'any 2013, el segon cap de setmana es va acordar que anés a càrrec de la Comissió de La Copa. Amb tots aquests canvis, les nits musicals a barraques van reduir-se pel que fa a dies de concerts i actualment només n'hi ha els caps de setmana i les vigílies de festius.

San Fermín, la Mercè o les Falles

San Fermín

Les Fires solen ser deu dies de festa (amb nou nits), tot i que els laborables entre setmana hi ha ben poca activitat. Són pràcticament els mateixos dies els Sanfermines de Pamplona, les del Pilar de Saragossa o les de Santa Tecla de Tarragona. Molt més, però, que les Festes de la Mercè de Barcelona, les Falles de València o les de San Isidro de Madrid.