-Mira, mama, quan vaig anar a Girona vaig fer un petó al cul de la Lleona.

- I què és això que hi ha aquí darrere?

- Són uns lavabos portàtils.

- Molt maco...

- I no vols saber per què se li fa un petó? O què hi fa en una plaça de Girona...

- Ai sí, digues, nena.

A qui li pot interessar que li expliquin la llegenda del Cul de la Lleona si veient una foto llueixen, per sobre de tot, un reguitzell de lavabos portàtils? Unes de les imatges més icòniques de la Girona llegendària queda tacada aquests dies per uns lavabos a pocs metres de la columna i les escales que permeten accedir fins a la part baixa de l'animalot. Són els serveis per als assistents als concerts que durant les Fires de Sant Narcís s'han programat a la plaça de Sant Feliu. La resta de la plaça està rodejada de terrasses de tres establiments de restauració.

A hom li pot venir el cap la col·locació del mòdul prefabricat que va provocar una encesa polèmica l'any 2008 a dalt del teulat de l'oficina de turisme, el denominat Niu, que dificultava veure la majestuositat de la Catedral des del pont de Pedra. Una estructura que, similar, es va col·locar temps després a l'altre costat de riu per convertir-lo en un poc exitós restaurant penjant a l'Onyar i que es va batejar com a Vol Gastronòmic.

Per a la mare de la nena que entusiasmada li ensenyava la foto de la seva ascensió fins al cul de la Lleona recordar que la llegenda assenyala que qui vol ser un bon gironí i no marxar mai de Girona o, està de pas poder tornar-hi, ha de fer un petó al cul de la Lleona. El que hi ha allà és una reproducció de la columna original que es troba al Museu d'Art i que hauria estat ubicada allà al segle XII com a reclam o benvinguda de l'hostal de la Lleona.