Santi Vila no genera indiferència a Catalunya ni al Suprem, que va acollir la seva teoria gràfica dels fets per descartar la rebel·lió. La vigília de que faci dos anys de la seva entrada a la presó, per un sol dia, carrega contra l'ànima de "agitador" de Torra però no eximeix Sánchez de parlar amb ell.

En una entrevista amb Efe, l'exconseller d'Empresa confessa que s'esperava una sentència dura però no tant perquè "penes de 13 anys per fets que finalment són descrits com una 'ensoñación' ... doncs resulta paradoxal justificar-lo". En el seu cas, va ser condemnat a una multa de 60.000 euros i 20 mesos d'inhabilitació, cosa que tampoc esperava, encara que en el seu cas és per a bé. Evita la presó.

Paradoxalment, part de la sentència que condemna als seus excompanys està construïda sobre el seu relat: "tibem la corda i al final se'ns va escapar de les mans i així hem hagut d'assumir les conseqüències", encara que uns més que altres.

I posa com a exemple la resposta de l'Executiu a les lleis de desconnexió, cos doctrinal del referèndum de l'1-O. "Quan s'aproven les tristes lleis, el Govern de Rajoy no pren la decisió d'aplicar el 155; això vol dir que entre els dos governs existia la intuïció que potser in extremis seríem capaços d'evitar el xoc", diu Vila, que sempre recorda que ell va treballar, per ordre del seu "amic" Carles Puigdemont, per no descarrilar.

De l'actual inquilí al Palau de la Generalitat no espera cap encàrrec. Al contrari que amb Artur Mas o Puigdemont, personalment el considera un "gran desconegut", tot i que no empatitza amb ell, una cosa que és recíproca. Torra va marcar distàncies amb Vila en el judici, li va donar l'esquena pels passadissos i va sortir al lavabo durant el seu al·legat final, en un gest que no pocs van interpretar com un menyspreu. Mai es van saludar.

Ara bé, Vila té la seva impressió del president, que "es mou en una contradicció espiritual entre la seva ànima com a activista, fins i tot com a agitador, i la seva ànima com a polític o com a màxim representant institucional de Catalunya".

e "li costa doblement ser el president de tots i no només dels independentistes". Sense arribar a qualificar-lo com un problema, sí que deixa clar que "el Govern necessita convalidació o reformació".

El president del Govern en funcions tampoc li val d'exemple, encara que per altres motius. Creu fermament que Sánchez s'equivoca quan no li agafa el telèfon a Torra, ja que qui truca no és la persona, sinó un personatge públic, el president.

"Agradi més o agradi menys, Torra és el president de la Generalitat, acaba de superar una moció de censura i en conseqüència, Sánchez té l'obligació de posar-se al telèfon quan li diu un president autonòmic sigui el que sigui, del PP, del PSOE , és a dir independentista, perquè Espanya no és un país militant".

Diverses vegades Sánchez no va despenjar el telèfon. "Em va semblar un desencert", diu sobre l'actitud del líder de l'Executiu, que "ha gestionat els últims mesos la situació, mogut molt més pel tacticisme que pel sentit d'Estat".

COM ES RESOL AIXÒ? QUI POT FER-HO?

Eleccions autonòmiques. "Després de les eleccions a Espanya hi haurà d'haver eleccions a Catalunya i veure si els plantejaments d'uns o d'altres tenen més o menys suport entre la ciutadania, després d'haver vist el que s'ha vist", afirma Vila.

A la pregunta de si Torra és la millor basa de l'independentisme per dialogar amb Madrid, es mostra rotund: "Espero que no".

¿Pot ser que Mas? "Perfils amb el sentit institucional com el del Artur Mas es troben a faltar en aquest espai polític (sobiranista), diu Vila de qui el va introduir en la primera línia política, com a conseller en la legislatura que va posar en marxa el 'Procés' (2012 -2016)

Cap a ell no té més que paraules amables. "És l'últim polític de l'espai sobiranista que ha tingut clarament un sentit institucional fort", assegura d'algú la ombra del qual és cada vegada més allargada a mesura que s'acosta la fi del seu inhabilitació al febrer de 2020, una data marcada en vermell per molts independentistes per seva incerta implicació en uns futurs comicis autonòmics.

Vila reprova sense matisos la violència, però advoca per "no demonitzar el dret a la manifestació, a la protesta, sempre que sigui pacífica, respecti escrupolosament el pluralisme i no posi en risc la seguretat física de les persones i els seus béns".

És per això que exalça tant la tasca del conseller d'Interior, Miquel Buch, injuriat pels seus propis socis i que sí que troba un suport a Vila, que admet que la seva posició "és políticament i humanament comprensible" per estar a l'ull de l'huracà.

"Ha sortit en defensa dels Mossos, ha condemnat la violència nítidament i, plenament conscient de la sensibilitat que hi ha en aquests moments a Catalunya i que molts dels fills que fan la protesta són fills de famílies que possiblement són votants seus", destaca l'exconseller.

Però també, afegeix, "ha volgut ser doblement exigent i garantista a l'hora de depurar possibles responsabilitats d'algun agent dels Mossos que hagi incomplert els protocols".

Vila el defensa conscient que el sobiranisme pot engolir políticament a qualsevol. Li va passar a ell. Per això no li agraden les segones parts. "Si respongués que vull tornar (a la política) tindria un problema domèstic. No em deixarien entrar a casa".

Sent que la seva responsabilitat cívica i política ja l'ha cobert sent alcalde de la seva ciutat (Figueres) i conseller del Govern durant cinc anys en uns "temps convulsos". Es veu amb el deure complert. "No crec que se'm pugui demanar res".