oncs res, ja està. Ja tenim les Fires acabades i, com aquell qui diu, quasi sense estrenar. Entre una cosa i l'altra, s'ha estirat el conflicte sobre la decisió del consistori de suspendre les activitats de les barraques, fins a començar el nou període electoral. I la cosa, el fet, ha estat més important, tota la setmana passada, que no pas el nom. Perquè a l'ombra de l'habitual festa a La Copa, s'han muntat un seguit d'activitats lúdiques que han substituït la necessitat de gresca. I la majoria de noms nascuts per identificar les noves propostes alcoholicomusicals han portat el prefix o el sufix del cognom de l'alcaldessa de Girona.
Ben mirat, no podrem saber mai si els concerts a la Devesa d'enguany haguessin acabat sent un focus de conflicte ingovernable. Diuen les males veus que als espanyolistes, que enguany els venia molt de gust baixar a atonyinar independentistes una mica desendollats per culpa de la ratafia, la cervesa i els entrepans de botifarra, no els va agradar massa això d'apropar-se a la ratera de la plaça del Vi. He de dir que, si és veritat, van fer bé. Segurament n'haguessin sortit molt escaldats, com quan fa uns dies van haver de marxar amb la cua entre cames de la Devesa, malgrat els bats de beisbol i les banderes rojigualdas. Però també és cert que s'han pogut estalviar l'espectacle de mal gust de nois i noies pixant o vomitant a qualsevol racó del Barri Vell. Encara no tinc clar si tot plegat ha estat una proposta espontània dels gironins i de les gironines més farreros, o un moviment estratègic de qui fa servir el carrer per fer política partidista. En tot cas, suposo que els veïns de la Devesa deuen pensar que ja tocava que els de la Girona turística tastessin què significa la tardor per a ells. I els de la Girona Petita, els que viuen a les places i carrerons més domèstics del Barri vell, han sabut el que podria passar si l'actual model es desmadra. O com dirien els noctàmbuls d'enguany, si es desmadrena.
