L'exalcalde de Fornells de la Selva, Narcís Boschdemont, ha declarat als jutjats per no haver retirat un llaç groc de la façana de l'Ajuntament durant les darreres eleccions generals. Se l'investiga per desobediència arran d'una denúncia interposada per Cs. Davant la jutgessa i la fiscalia, Boschdemont ha sostingut que va complir la resolució de la Junta Electoral de Zona (JEZ) que l'obligava a retirar pancartes i símbols partidistes. Però que no van tocar el llaç perquè des del govern no el veien "un símbol polític" sinó "de suport als qui malauradament continuen estant a presó". Boschdemont també ha dit que, de fet, el llaç va continuar al consistori per les municipals i que quan va deixar el càrrec, el 15 de juny passat, encara hi era.
Narcís Boschdemont (PDeCAT) va ser alcalde de Fornells de la Selva durant el darrer mandat. Però aquest 26-M ja no es va tornar a presentar i ja no té cap càrrec polític. El va substituir Sònia Gràcia (JxCat), que governa amb majoria absoluta.
La denúncia que l'ha portat avui a declarar la va interposar Cs. El Jutjat d'Instrucció Número 1 de Girona l'investiga per un delicte de desobediència, per no haver retirat un llaç groc de la façana de l'Ajuntament abans de les eleccions del 28-A. El llaç es trobava en una de les vidrieres de l'edifici.
Boschdemont ha arribat als jutjats de Girona poc abans de dos quarts de deu del matí, l'hora en què estava citat. A fora li han donat suport diversos veïns del poble i representants de tots els partits a l'Ajuntament de Fornells de la Selva: JxCat, ERC i Independents per Fornells (IpF). També hi eren l'alcaldessa Sònia Gràcia, els dos alcaldes que el van precedir en el càrrec, Gabriel Casas i Mateu Parera-Nieto, i el vicepresident del Consell Comarcal Marc Puigtió.
No partidista, sinó "de suport"
L'exalcalde de Fornells de la Selva s'ha estat aproximadament tres quarts d'hora dins l'edifici. Quan ha sortit, ha explicat que davant la jutgessa i la fiscalia ha sostingut que va donar compliment a la resolució de la JEZ. "Vam rebre el requeriment a finals de març, i vam retirar tot allò que crèiem que eren símbols polítics o partidistes", ha explicat. Entre aquests, les pancartes que hi havia al consistori o al centre cívic 1 d'Octubre (que era el local electoral).
Boschdemont ha dit, però, que no van tocar el llaç groc perquè no van considerar que entrés dins la prohibició de la JEZ. "Nosaltres no el vèiem com una simbologia política o partidista i per això no el vam retirar; creiem que és un símbol de suport a la gent que era a presó, i que malauradament encara hi continua", ha explicat.
L'exalcalde també ha dit que el llaç groc portava "molts mesos" al consistori. Que de fet, va continuar allà per les eleccions municipals i que quan ell va deixar el càrrec, el 15 de juny passat, encara hi era. "Vaig rebre la citació per venir a declarar a l'agost, i fins aleshores ningú em va avisar que s'havia de treure", ha dit. El llaç groc, de fet, s'ha estat a l'Ajuntament fins fa ben poc, quan es va treure amb motiu de les generals del 10-N.
Després de Sarrià
Narcís Boschdemont no ha estat l'únic que ha hagut de declarar arran d'una denúncia de Cs. La setmana passat, precisament, l'alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula, també va haver-ho de fer. En aquest cas, davant la fiscalia arran d'una denúncia de Cs davant la JEZ. A Fajula se l'investiga per desobediència per no haver despenjat una pancarta amb el lema 'Fake Justice' de l'Ajuntament durant les eleccions municipals.
