Dos informes de la Secretaria de la corporació municipal de l'Ajuntament de Girona, elaborat amb els serveis tècnics i jurídics dels consistoris de Girona, Salt i Sarrià, posarien de manifest que la part privada de la companyia mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià (Agissa) ha deixat d'invertir i d'amortitzar uns deu milions d'euros. Així ho van posar de manifest en una roda de premsa conjunta l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el tinent d'alcalde de l'àrea de Territori de Salt, Àlex Barceló, i l'alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula.

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va explicar aquest dijous al matí que un d'aquests informes, de caràcter jurídic, analitza el grau de compliment de les obligacions i compromisos de la part privada (Girona SA, formada per La Caixa, Agbar i FCC-Aqualia i un veí a títol personal) i que posa de manifest mancances milionàries. Per una banda, hi hauria una mancança en les inversions previstes en els diferents plans directors entre el 1992 i el 2012 i, per una altra, s'hauria detectat que no es va dotar «de manera adequada» la partida d'amortització tècnica, en el mateix període.

Pel que fa a inversions (material nou que es posa enlloc d'un que ja està obsolet), Madrenas va indicar que aproximadament s'haurien d'haver destinat 11,6 milions d'euros i que mancarien per executar accions per valor d'uns 4,6 milions d'euros, sempre segons els informes. Respecte a les reposicions (material que es va substituint com a tasques de manteniment), s'haurien d'haver fet actuacions per un import d'uns 8 milions i en faltarien uns 5,4 milions.

Inici de la resolució del contracte

Aquesta informació, segons l'alcaldessa, els empeny a plantejar-se a «instar a la resolució del contracte anticipadament» amb Aigües de Girona, Salt i Sarrià, tot i que el contracte acaba ja és a finals de l'any vinent. «Ho hem d'analitzar més a fons però si una entitat pública entén que poden haver-hi causes de resolució anticipada, estem obligats a estudiar-ho, proposar-ho i tirar-ho endavant si ha de ser el cas». A més a més, va indicar que això serviria per veure «si és pertinent o no que es pugui derivar responsabilitats per danys i perjudicis i quins imports». Aquests tràmits poden durar entre sis i vuit mesos.

Va alertar però que calia ser «prudents» i que havien de «ser molt curosos perquè ara l'empresa pot presentar documentació o proves o diferències de criteri per les quals consideren que aquestes xifres no són exactament aquestes».

Tot plegat podria acabar als jutjats o no. Ho determinarà la liquidació del final del contracte- tant per la seva finalització natural o per la resolució anticipada-. aleshores es veurà si, cal sumar-hi o no els incompliments i els danys i perjudicis i si l'empresa acceptarà el que marqui aquesta liquidació final. S'ha de tenir en compte, a més a més, que tral com va recordar l'alcaldessa, hi ha una investigació judicial a la part privada que està sota secret de sumari.

Gestió pública del servei

Al mateix temps, l'alcaldessa va anunciar «un pas de gegant»: la creació d'una comissió tècnico-política per analitzar exactament el contingut del servei, el seu cost i, a partir d'aquí determinar «si el sistema de gestió pública de l'aigua és el més pertinent». Va deixar clar que «els tres municipis estan absolutament compromesos en la gestió pública de l'aigua». Posteriorment, es redactaria el reglament per vincular els ajuntaments amb el nou ens públic de gestió i la relació amb els usuaris. «Dedicarem tots els esforços, en dotar als ciutadans del millor servei, el més eficaç i el més eficient a tots els ciutadans, és el nostre únic interés», va assenyalar.

Nega responsablitats polítiques

«El que està obligat a fer inversions i reposicions és una part. Independentment de si pot haver-hi un control posterior més o menys intens, això no desvirtua ni fa més tíbia l'obligació de fer les inversions i les reposicions». Així, l'alcaldessa, Marta Madrenas, eximia de responsabilitats en el control de les obres i les despeses a la part municipal (formada per polítics i tècnics), que té un 20% del total de la societat mixta de la companyia d'aigües. «L'empresa hauria de complir i punt. Això no va de si l'administració ha fet o ha deixat de fer. És l'empresa qui està obligada a fer», va insistir. Finalment va exposar que «s'atorga aquesta concessió perquè es confia que hi ha una empresa que és experta i té coneixement en el cicle i la gestió de l'aigua perquè els ajuntaments no tenen aquest coneixement. Que hi hagi més o menys control és un altre tema. Em nego a traslladar responsabilitats en altres àmbits».

El juliol de l'any passat, Madrenas es va comprometre a què la gestió de l'aigua passés a ser 100% pública quan acabi l'actual concessió. L'alcaldessa sempre ha mantingut que amb els ajuntaments de Salt i Sarrià hi ha "plena sintonia" a l'hora d'avançar cap a la municipalització de l'aigua. De fet, als tres consistoris no els hi ve de nou. I és que arran del 'cas Agissa', des de l'octubre de 2017 ja són ells els qui gestionen el servei davant les irregularitats investigades pel jutjat a Girona SA.Guanyem s'ofereix

Un cop conegudes les noves irregularitats, el grup municipal Guanyem es va oferir per tirar endavant la municipalització de l'aigua. El portaveu de la formació, Lluc Salellas, va assenyalar que estaven disposats a treballar «colze a colze» amb el govern de la ciutat per «completar definitivament la gestió pública de l'aigua». Tot i això, Salellas va advertir que als diferents governs «els va faltar una actitud vigilant amb els usos del diner públic que han comportat quantioses pèrdues a la ciutadania» i va demanar al govern de JxCat que faci autocrítica.

Considera que ara hi ha l'oportunitat per avançar cap a un model «més net i transparent» de la gestió de l'aigua. És per això que Guanyem proposa que un cop completada la municipalització es potenciï un portal de transparència i que es convoqui una trobada oberta a tota la ciutadania per tal que l'Ajuntament reti comptes sobre la seva gestió.