Sembla que, en absència de zoo, a la nostra ciutat campen goril·les vestits de persones pel carrer. Podríem suposar que s'han escapat d'un circ dels que visita la ciutat, però fa temps que per aquestes bestioles ningú paga ni un cèntim d'entrada. Dels que us parlo fan molta més pudor que els simis a qui m'he referit, i les seves llufes i defecacions mentals solen arrossegar una bravada de carronyaire insatisfet amb la vida. Per la seva poca habilitat a voler esclafir les llibertats dels altres, dedueixo que si van estar escolaritzats, de poc els va servir. El més segur és que faltessin a moltes classes per tancar-se a fumar la seva ignorància a coves fosques, mentre el seu cap dormia dins de la latrina. I ja prou grans van renunciar a una vida plaent buscant com ferir els més dèbils. Sense adonar-se que la seva debilitat era creure's amos d'una veritat que minvava la seva llibertat individual. No són res. No tenen lloc en una societat que ha sobreviscut malgrat ells, a l'esclavitud i al servilisme. Que combat la merda on només es pot combatre, al carrer, donant la cara. Perquè als qui no volen deixar-te ser com vols, com ets, se'ls ha de mirar directament als ulls, per descobrir que darrere de les pupil·les no hi queda ni un bri d'ànima. Que la van perdre quan van fer el primer vòmit de la llet materna que no es mereixien haver malbaratat. A tots aquests, als que encara els riuen les gràcies i als que, per desgràcia vindran, aneu-vos-en a l'infern. No guanyareu. No podeu guanyar. No sou prou llestos. Us quedareu sols, tant com les espècies en extinció. O els virus que l'evolució natural de l'humanisme ha convertit en pura anècdota.

I si penseu que aquest prec podria anar dirigit als odiadors dels llaços grocs, avui aneu ben equivocats. És per a vosaltres, els malparits que vau rebentar novament l'Espai LGTBI de Girona. Us esperem dempeus, malparits.