Una sentència ha donat la raó a l'Ajuntament de Girona en el litigi pel pagament de l'Ajuntament de GironaIBI La societat explotadora de la concessió municipal, Balsol 2001 SA, havia recorregut aquest pagament indicant que «en el moment de la licitació, l'adjudicatària no havia d'abonar cap quantitat en concepte d'impost de béns immobles (IBI) per tractar-se d'un contracte de servei públic que requeia sobre un bé de propietat municipal». En concret, el recurs de la societat reclamava el retorn dels diners abonats aquests quinze anys i que serien d'uns 312.941 euros i que havia abonat «puntualment».
La societat va obtenir, el 14 d'abril de l'any 1998 l'adjudicació del contracte i posterior explotació d'un estacionament subterrani al parc Central, amb entrada des del carrer Santa Eugènia, davant la Farinera. El contracte, vàlid per 45 anys, es va concedir per un preu de 4.445.085 euros.
Els responsables de la concessió mantenen que en la licitació i en el contracte quedava clar que no haurien de pagar IBI. No obstant això, després d'una llei estatal de mesures ficals, administratives i d'ordre social, va deixar-se de tenir en compte l'exempció del pagament de l'IBI sobre determinats béns.
Això, al parer dels explotadors del servei els va generar «de forma totalment imprevisible aquesta càrrega -econòmica- per al concessionari a partir de l'any 2002, moment en què l'Ajuntament va començar a girar els corresponents rebuts per l'exacció de l'esmentat impost».
L'equilibri econòmic
En el recurs presentat, la defensa exposa que aquest canvi a mig contracte va suposar «el trencament de l'equilibri economicofinancer de la concessió», un fet que «va provocar una ruptura substancial de l'economia de la concessió i que no forma part del risc i ventura de l'activitat empresarial».
El concessionaris van portar el cas al Jutjat Contenciós Administratiu després de la desestimació per silenci administratiu de l'Ajuntament de la reclamació de sol·licitud de reequilibri econòmic que havien fet.
En la sentència, la magistrada considera que no es pot atribuir a una «circumstància imprevisible» que «durant la vigència d'una concessió es mantingués l'exempció tributària de la qual era beneficiària la concessionària en el moment de l'adjudicació del contracte, quan precisament la titular de la concessió constitueix un fet imposable que grava l'IBI».
La jutgessa també dona validesa a la versió de l'Ajuntament assenyalant que la recurrent «no ha acreditat l'existència d'una ruptura substancial de l'equilibri econòmic del contracte» ja que només s'ha aportat els costos de l'explotació i la reducció dels beneficis experimentada per l'imposició del pagament de l'IBI, sense entrar a analitzar quins han estat els ingressos obtinguts durant el període analitzat per la demandant i, per tant, el resultat de l'explotació d'aquesta concessió». Per tot plegat, la magistrada desestima el recurs interposat per la societat responsable de la gestió de l'estacionament.
