Girona té un límit. La ciutat només té espai per a la construcció de 6.616 habitatges, que podrien donar sostre aproximadament a unes 114.000 persones (l'ocupació mitjana és de 2,05 persones per habitatge). Insuficient, per l'equip de govern de l'Ajuntament, per donar cabuda a l'augment demogràfic que els estudis auguren que tindrà Girona. És per aquest motiu que el consistori ja mira cap a l'àrea urbana a l'hora d'elaborar un nou Pla Local de l'Habitatge.
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el regidor d'Urbanisme, Lluís Martí, i la regidora de Drets Socials, Núria Pi, van presentar ahir la diagnosi sobre la situació de l'habitatge a la ciutat, elaborada per la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT). Es tracta d'un document essencial per poder posar fil a l'agulla a la redacció d'un nou pla. S'estima que d'aquí a un any aquest text ja estarà enllestit i comptarà amb la participació de diferents agents implicats en aquesta qüestió.
L'estudi també denota una falta d'habitatge social a la ciutat i l'Ajuntament explica que això és competència de la Generalitat. D'altra banda, rebutgen que la solució immediata de la falta d'habitatges sigui mobilitzar els pisos buits, perquè dels 772 que s'estima que hi ha a la ciutat, més de la meitat no són habitables. «Aquestes dades ens mostren que el debat de l'habitatge a Girona l'hem d'entomar conjuntament amb tota l'àrea urbana, on hi ha més sòl per construir habitatge», va afirmar Madrenas.
Sòl residencial
A la ciutat de Girona hi havia 48.395 habitatges el 2017, les dades més recents que es tenen. I, segons l'estudi, només es poden construir 6.616 immobles més. Mitjançant l'anàlisi del sostre residencial previst al Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), s'observa que resten 724.695,37 metres quadrats per edificar (13 vegades la superfície que té el Camp Nou) repartits per tot el municipi.
Per barris, el creixement es concentrarà en un 60% a l'Eixample Sud, Domeny Sud i Pont Major, que és on es troben més terrenys disponibles. En alguns casos, com a Domeny, ja s'estan edificant els primers habitatges després d'estar aturats prop de deu anys per la crisi. A l'altre extrem destaquen les zones del Barri Vell, Sant Narcís, La Creueta, Germans Sàbat i Font de la Pólvora, que han assolit el seu límit i no poden créixer més.
«Girona té un marge de maniobra relativament petit», va sentenciar el regidor d'Urbanisme, Lluís Martí. Només hi ha espai per a 6.616 habitatges nous. «Amb el ritme de creixement previst d'unes 700 persones l'any fins al 2026, és evident que hi ha tensió en el mercat d'habitatge de la ciutat, perquè l'oferta existent és molt limitada», va afegir Madrenas. Això suposarà que «sí o sí», va dir Martí, s'hagi de «pensar en l'àrea urbana per fer front tots plegats al repte de l'habitatge». I d'espai, fora de Girona, n'hi ha molt.
I és que es calcula que a la ciutat només hi ha el 6% del sòl residencial no desenvolupat de l'àrea urbana. El 94% restant està repartit pels diferents muncipis que confeccionen aquesta zona: Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Fornells de la Selva, Llambilles, Quart, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Vilablareix i Vilobí d'Onyar.
Habitatges socials
La diagnosi també destaca els pocs habitatges protegits que té Girona. Actualment la ciutat té 3.471 immobles destinats a polítiques socials (per a famílies vulnerables, per a l'emancipació dels joves, per a la gent gran, etc.), xifra que representa un 7,1% del total del parc de l'habitatge.
La ciutat està lluny d'assolir l'objectiu que marca la Generalitat. El Govern català proposa que, en 15 anys, el 15% del total d'habitatges dels municipis siguin habitatges socials. Això significaria que Girona hauria de fer créixer la dotació actual en uns 235 habitatges socials cada any. «Està clar que com a Ajuntament no podem assolir aquesta xifra per nosaltres mateixos», va afirmar la regidora de Drets Socials, Núria Pi, i va apel·lar la Generalitat a dotar els municipis dels recursos necessaris per fer-ho possible.
Pisos buits
La solució immediata a la falta d'habitatge podria passar pels 772 pisos buits que hi ha a Girona, que representen l'1,58% del total del parc de la ciutat. Però, segons l'estudi elaborat per la UMAT, més de la meitat d'aquests no són habitables.
L'estudi també destaca que a Girona hi ha 736 pisos d'ús turístic. Ara bé, segons un informe de la UdG, només estarien en actiu un 37%. És a dir, la resta estan donats d'alta però es destinen a altres usos. «Per temor que es fes una moratòria, molts propietaris van donar d'alta l'immoble com a ús turístic tot i que el tenen llogat», va posar d'exemple Madrenas.
Minuts abans de la presentació de l'estudi, l'equip de govern va donar a conèixer els resultats als partits de l'oposició. Els primers a pronunciar-se van ser Guanyem. La regidora Cristina Andreu va destacar en un comunicat que el document «confirma el que feia temps que s'advertia, que a Girona tenim un problema molt greu amb l'habitatge». D'altra banda, ERC va reclamar mesures urgents per fer front al problema de l'habitatge a la ciutat. És per això que va instar el govern a no demorar més les solucions i donar resposta a les necessitats dels ciutadans.
