Dijous passat vaig anar a judici per violència de gènere, com a testimoni. No vaig haver de declarar, perquè els advocats es van posar d'acord abans d'entrar. I van ser prou hàbils de posar d'acord la víctima amb la seva pròpia consciència.

Quan escoltava en directe els termes de la proposta d'intercanvi de condemnes, em semblava raonable i fins i tot una victòria per a la meva amiga. Un cop passades les hores, si bé el resultat final reconeix les dues principals motivacions que ella tenia per mantenir la denúncia, la manera com s'ha cuinat tot plegat em sembla repugnant. Quines eren les dues raons per mantenir el front obert?

La primera, que mai més ell tornés a fer mal a cap altra parella. I la segona, que quedés per escrit que ell era un agressor. I la veritat, tot i que la condemna va ser una multa de circ, uns dies de treballs comunitaris i una ordre d'allunyament tova, era una condemna. Per tant, un reconeixement tàcit de l'agressió i de l'agressor.

Malgrat tot, el procés judicial ha estat mancat de la més mínima sensibilitat. El sistema s'ha sofisticat per evitar les denúncies de maltractament falses, pensades per fer un mal a la parella enemistada. Però si preguntes per la casuística, els números canten. Hi ha moltes més dones mortes i ferides que no pas homes acusats en fals.

La meva amiga ha hagut d'estar nou mesos esperant un judici per maltractaments perquè no hi havia, com deia la jutgessa que va atendre el cas en calent, ni sang, ni semblava que l'agressor tingués intencions de repetir-ho.

Malgrat que la víctima assegurava que aquesta última era la darrera d'un seguit d'agressions físiques i psicològiques que havia patit els darrers dos anys. Quin va ser el seu error? No denunciar-ho abans. Per què no ho va fer? Perquè quan ell no beu, ni esnifa, ni és víctima de la gelosia és un paio agradable, que s'estima tothom i prou conegut per la trama social gironina.

Advocats d'ofici que tracten com bestiar els seus clients, menysteniment de la realitat de les víctimes, acceptació de vicis i costums ancestrals per tal d'excusar els drets que s'atorguen els abusadors, massificació de la maquinària judicial... la meva amiga ha hagut de deixar la ciutat i ell segueix fent copes entabanadores pels carrers de Girona, esperant que caigui la propera víctima.

En diuen la imperfecció del sistema.