Els de dalt

Quan vaig adquirir l'indecent hàbit de llegir quelcom diferent de la Bíblia, poques lectures aconseguien engrescar-me més enllà dels versets de l'apocalipsi de Sant Joan. Potser perquè eren els que parlaven més del futur que no pas del passat, per ferotge que fos aquest demà. Fins que em van fer llegir a l'escola 1984. La distopia imaginada per Orwell no presumia de ciència-ficció, sinó que pronosticava com hauria estat un món salvatge en mans de tres superpotències controladores de la quotidianitat humana. El que mai havia previst un Orwell acostumat a veure com el planeta resolia els grans dubtes relacionals amb la força de la violència, és que el seu pronòstic era una crònica de la realitat humana. Els amics d'avui, amb un enemic comú a qui combatre a mort, són demà els rivals més cruels, i els aliats més incondicionals dels supervivents de la guerra anterior. I que, per sobre dels interessos comuns, sempre existeix un ens superior, aliè a la democràcia, al desig dels ciutadans i al sentit comú, que decideix en cada moment qui és aliat de qui, i qui l'enemic a eliminar. Comprendre qui és aquest ens diví, assenyalar la seva naturalesa i essència, és un dels descobriments més decebedors del nostre temps. Sovint, els ignorants l'identifiquem amb expressions com «els de dalt» o «ells», per definir d'alguna manera aquesta forma etèria de quelcom i d'algú que condiciona la nostra vida, sense saber exactament qui són.