Segons es pot llegir a la Viquipèdia, José Canalejas y Méndez (Ferrol, la Corunya, 31 de juliol de 1854, Madrid, 12 de novembre de 1912) «va ser un advocat i polític regionalista i liberal espanyol. Quan era president del Consell de Ministres va morir assassinat en un atemptat terrorista com abans ho havien estat el general Joan Prim, l'any 1870, i l'Antonio Cànovas del Castillo, l'any 1897». Pels gironins, el cognom «Canalejas» és conegut perquè bateja el passeig que uneix els aparcaments de La Copa amb ponts, places i carrers que són l'avantsala del Barri Vell. Amb l'aprovació i desenvolupament per part dels successius governs Nadal del Pla Especial del Barri Vell de 1983 i, sobretot, amb el boom turístic que hi ha hagut a la ciutat en els darrers 20 anys, el passeig Canalejas ha adquirit una rellevància molt important, com a via d'accés de turistes al Barri Vell.
Però, més enllà de parlar de turisme i de promoció econòmica, m'agradaria dedicar aquest article als soferts veïns i comerciants del passeig Canalejas. Són les autèntiques víctimes d'aquesta pel·lícula amb un mal guió, i, ara per ara, sense un desenllaç definit.
1 de juliol de 2011. Carles Puigdemont i Casamajó és investit primer alcalde convergent de Girona i posa fi a 32 anys de successives alcaldies socialistes. Llavors, es fa càrrec de l'àrea d'Urbanisme i Activitats un jove advocat anomenat Carles Ribas i Gironès, el qual va suplir el seu inicial desconeixement de l'àrea amb il·lusió i moltes ganes de treballar per a la ciutat, anhels que es concretaren en la redacció d'una sèrie de plans urbanístics per a la millora urbana de la ciutat. El gener de 2013, ell i Puigdemont presentaren a veïns i comerciants el projecte de reforma del passeig Canalejas.
Però per desgràcia de l'amic Carles i, per extensió, per desgràcia de tots els gironins, i, en especial pels del barri de Sant Narcís, l'any 2011 encara pul·lulava per la ciutat la reencarnació d' Àtila i els Huns, coneguda amb el nom modern d'Adif. Aquests mena de república cantonal, que fins i tot semblava escapar al control del mateix Ministeri de Foment, va portar l'AVE a Girona, però la torna va ser el patiment als veïns de Sant Narcís i l'incompliment d'una sèrie de compromisos (infringint de passada la legislació ferroviària), amb relació a la reposició urbanística dels espais urbans afectats per les obres de l'AVE. Tal ha estat el grau de vandalisme d'aquest organisme estatal, que unes obres que es van iniciar l'agost de 2008 encara no s'han acabat, atès que encara hi ha un tros del parc Central per reposar. A més, aquesta colla d'irresponsables sàtrapes van estar a punt de provocar una tragèdia en no protegir de l'aigua el pou d'atac per on va entrar la tuneladora, fet que provocar que vies i túnels s'inundessin.
El lector es preguntarà : què tenen a veure les obres de l'AVE amb el passeig Canalejas? Fem una mica de memòria. A finals de 2012, l'àrea d'Urbanisme de la corporació gironina va redactar el projecte de reforma que incloïa una mena de balcons sobre l'Onyar. I, ai las, com tantes vegades ha succeït durant la Història de la Girona contemporània, un element innovador va comportar la paralització del projecte, atesa l'oposició frontal dels veïns als balcons que donaven al riu Onyar, per por que es convertissin en punt de reunió de la variada fauna nocturna gironina. L'equip encapçalat pel regidor Carles Ribas havia redactat un magnífic projecte de reforma que va quedar encallat pels balcons. Pels balcons i per la inestimable col·laboració d'Adif, que va incomplir la seva obligació de reurbanitzar el carrer Bisbe Sivilla, a Sant Narcís. Conseqüència? El govern Puigdemont va haver de desviar la partida pressupostària del passeig Canalejas per finançar les obres de reposició d'aquest carrer. Una decisió difícil que Ribas va saber afrontar amb maneres de bon polític: a vegades cal sacrificar projectes que et fan il·lusió i que creus que són molt positius per a la ciutat i destinar aquells 300.000 ? que el 2013 s'havien de destinar al passeig Canalejas a finançar la reposició del carrer Bisbe Sivilla, obligació que pertocava a aquells bàrbars d'Adif. És quan cal prendre decisions difícils quan es nota qui té fusta o no per governar.
I des de llavors (i, especialment, des que Ribas va deixar de ser regidor d'Urbanisme) el projecte de reforma del passeig viu en els llimbs (dels projectes anunciats i mai executats ) i només se'n parla amb motiu de les queixes de veïns i de comerciants pel seu estat, per la facilitat amb la qual s'inunda amb l'aigua pluvial i per polèmiques (molt a l'estil gironí) com la de no deixar aparcar els busos turístics a La Copa.
Les darreres notícies oficials sobre aquest passeig van ser que l'Ajuntament en ple va aprovar fa uns mesos presentar el projecte de reforma (amb un pressupost de 829.000 ?) a les convocatòries d'ajut del Pla de Foment Territorial de Turisme per aconseguir una subvenció de 400.000 ?. L'alcaldessa, Marta Madrenas, va declarar, a finals del 2017, que el seu govern tenia llest un nou projecte de remodelació que volia que fos consensuat amb comerciants i veïns. No em consta que aquest projecte hagi estat presentat públicament a veïns i comerciants, tot i que han passat ja 2 anys.
Prenent de partida el projecte de 2013 (sense les balconades a l'Onyar, no s'espantin), m'agradaria que el passeig Canalejas fos un gran passeig, no només per als turistes, sinó també per als veïns del carrer i per a tots els veïns. Que ens sentíssim orgullosos de saber fer compatible la clàssica configuració d'un passeig amb la incorporació d'elements moderns d'arquitectura d'espais urbans. I si l'actual, experimentat i format, regidor d'Urbanisme, Lluís Martí, i el seu bon equip d'arquitectes m'admeten una petita aportació, potser seria una bona opció que les noves baranes del passeig -les que donen a l'Onyar- fossin fetes d'un material transparent o semitransparent (amb la solidesa exigida tècnicament per garantir la seguretat dels vianants) per aconseguir una major ampliació visual del passeig i una major interacció d'espais entre el passeig i el riu. Tanmateix, la reforma del passeig no forma part de les 335 propostes concretes per al mandat 2019-2023, presentades públicament pel govern Madrenas el novembre de 2019.
Per tant, en principi, la reforma no s'executarà durant el mandat 2019-2023, tret que el govern Madrenas rebi la subvenció de la qual he parlat abans i es decideixi afrontar la reforma d'una vegada per totes, tot i que li caldrà trobar finançament per a l'altra meitat del projecte. Només així aquella il·lusió que l'alcalde Puigdemont i el regidor Ribas varen saber transmetre als veïns i comerciants del passeig Canalejas el gener de 2013 tornarà a rebrotar, per acabar amb una injustícia manifesta, per complir amb els compromisos adquirits i fer que aquesta via d'entrada al Barri Vell tingui la dignitat que mereix, tant per a visitants com per a veïns i comerciants. Bon any 2020.
*Advocat urbanista. Exregidor i excap d'Urbanisme i Activitats de l'Ajuntament de Girona. Associat del PDeCAT de Girona. (Dedicat a en Fulgenci García, a la Carme i a tota la seva família).
