"Un despropòsit difícil d'explicar". D'aquesta manera qualifica una sentència de l'Audiència de Girona el periple que ha viscut un home que va estar un mes a la presó després que l'identifiquessin en una roda de reconeixement en la que va fer voluntàriament de figurant i que, tot i la prova "aclaparadora" que acreditava que no va participar en una baralla i en una suposada agressió sexual a la sortida d'una discoteca de Girona el 19 d'agost del 2018, va acabar anant a judici i enfrontant-se a 14 anys de presó. El tribunal de la secció quarta subratlla que la situació "pot qualificar-se de kafkiana" i apunta que l'absolen perquè s'ha demostrat "positivament" que aquella nit ni tan sols va sortir de casa. L'advocat de la defensa, Carles Monguilod, ha anunciat que estudia la possible vulneració de drets de l'encausat per si es pot reclamar algun tipus de responsabilitat.
Quatre acusats, tots ells germans, s'enfrontaven a penes d'entre 13 i 14 anys i a pagar multes de 6.000 euros cadascun per, presumptament, haver fet tocaments i haver participat en una baralla a la sortida d'una discoteca de Girona la matinada del 19 d'agost del 2018. La fiscalia els acusava de delictes d'agressió sexual i lesions.
Els Mossos d'Esquadra van arrestar tres dels sospitosos la mateixa nit dels fets. L'endemà, quan van passar a disposició del Jutjat d'instrucció 2 de Girona en funcions de guàrdia, un altres germà va anar fins als jutjats per interessar-se per la situació dels detinguts. Allà, els Mossos li van proposar que participés com a figurant en una roda de reconeixement i el jove va acceptar voluntàriament.
Quan les víctimes el van identificar "sense gènere de dubte" com un dels autors, va començar un periple judicial que l'Audiència de Girona qualifica com a "kafkià". El jutjat va ordenar detenir-lo i el va enviant a presó sense fiança. Un mes després, la mateixa Audiència de Girona va ordenar deixar-lo en llibertat i ja alertava que no existien "indicis racionals de criminalitat de la participació del recurrent en els fets que li atribuïen". Tot i això, el procediment va tirar endavant i, finalment, va acabar arribant a judici.
Ara, la sentència conclou que l'acusat "no va tenir cap participació en els fets" perquè aquella matinada "es trobava al seu domicili en companyia dels seus familiars més directes".
"Habitualment, les sentències amb les que absolem un o diversos processats dels delictes que se'ls hi imputen es produeixen perquè la prova no dona més de si i resulta insuficient per a la condemna", recull la sentència de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales. En aquesta ocasió, però, assenyala que la prova que desvincula el processat dels fets ha estat tan "aclaparadora i de tal calat" que no és només que no s'hagi acreditat la seva participació en els fets, sinó que la sala "està en condiciona d'afirmar la seva innocència".
El tribunal argumenta que l'origen de la imputació d'aquest processat són dues rodes de reconeixement "viciades" i "directament nul·les": "Sincerament, es tracta d'un despropòsit difícil d'explicar". La sentència creu que la confusió de les víctimes pot ser lògica perquè aquest processat s'assembla molt a un dels seus germans, que sí que va participar en la baralla. Però considera que, per al jutjat, la identificació "no hauria hagut de tenir cap efecte" per la "seva condició de tercer" i perquè no va comptar amb assistència d'advocat.
Però més enllà d'aquests "gravíssims defectes constructius de la imputació" que aboquen a la nul·litat, l'Audiència de Girona també exposa que la prova que acredita que no va participar en els fets és tan contundent que "demostra la seva innocència".
La defensa, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, va proposar fins a sis testimonis per demostrar que l'acusat no va sortir de casa aquella nit. Al judici, quan ja n'havien declarat quatre, el president del tribunal va assegurar que la sala estava "suficientment il·lustrada" i que no calia que testifiquessin els altres dos. "La sala, aclaparada i gairebé avergonyida, va reduir les declaracions a quatre testimonis", recull la sentència.
Tots ells, van assegurar que l'acusat "va estar a casa amb ells sense sortir enlloc". El tribunal admet que "sempre es podrà reprotxar" que aquests testimonis són familiars directes de l'acusat i que, per això, podrien declarar al seu favor però recorda que hi ha una altra prova objectiva que avala les versions de tots ells: el bolcat del telèfon de l'encausat. A més, els altres tres acusats van declarar que aquest germà no era amb ells aquella nit.
L'advocat de la defensa, Carles Monguilod, ha anunciat que estudiaran les possibles vulneracions de drets de l'encausat per si es pot reclamar algun tipus de responsabilitat.
Penes menors
Els altres tres acusats van reconèixer que van participar en una baralla que va començar a l'interior de la discoteca Blow i va continuar, després que el personal de seguretat els fes fora, quan els dos grups va tornar a coincidir davant l'edifici de la subdelegació del govern espanyol a la ciutat.
La fiscalia apuntava que els acusats van atacar primer la noia del grup rival: "Els acusats, amb ànim de satisfer els seus desitjos libidinosos, posats de comú acord i prevalent-se de la seva actuació conjunta, van agafar la víctima pels braços mentre li deien: "Mira, ja et tenim aquí, t'ho has buscat"". L'acusació pública apuntava que els processats van intentar apujar el vestit a la menor i li van arribar a tocar la zona del pit, la van mossegar al canell dret i li van tocar l'interior de les cuixes i que, després, van agredir el germà de la noia quan els va intentar aturar.
El tribunal, però, conclou que "no ha quedat acreditat que la intenció dels acusats fos la de contactar sexualment amb ella, contra la seva voluntat i exercint força, tot i que en algun moment de la brega algun d'ells van arribar a impactar en algun dels seus pits i a la zona interna d'una de les seves cuixes". Per això, els absol del delicte d'agressió sexual.
Per la baralla, el tribunal condemna dos dels germans a pagar multes de 900 euros cadascun i al tercer a abonar una multa de 1.200 euros com a autors de dos delictes lleus de lesions. En concepte de responsabilitat civil, hauran d'indemnitzar la noia i el seu germà amb 2.709,65. La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs d'apel·lació al TSJC.
