L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va firmar un decret d'alcaldia el 27 de desembre per aprovar «una aportació extraordinària» d'1,5 milions d'euros a favor de la societat Trargisa (encarregada de la depuradora i de la incineradora i amb majoria de representants del consistori gironí al consell d'administració, on també tenen presència els ajuntaments de Salt i de Sarrià). L'operació es va fer en tenir coneixement que l'endemà vencia una pòlissa de crèdit amb una entitat bancària per aquest valor d'aquesta societat (l'empresa municipal Tractament de Residus i d'Aigües Residuals de Girona, SA).

En el decret es justifica la necessitat de l'operació «davant la gravetat i les conseqüències econòmiques que es poden derivar» de no atendre al venciment de l'operació». S'exposa que «es constata que a dia d'avui no s'ha tramitat a temps aquest expedient i no s'han adoptat els acords oportuns de facultar firmants d'operacions d'aquesta naturalesa en representació de la societat». També s'indica que es reintegrarà «d'immediat en el moment que es concerti una nova operació de tresoreria de la societat».

Aquest decret d'alcaldia signat in extremis és un dels exemples que ahir va explicar el grup municipal del PSC per denunciar la «manca de transparència» del govern municipal en molts aspectes econòmics i amb les empreses públiques o societats mixtes. En aquest sentit, la portaveu socialista, Sílvia Paneque, va recordar que feia només 7 dies que s'havia fet el ple municipal dels pressupostos i que no es va dir res.

Paneque va exposar altres exemples d'«opacitat» com les dificultats per poder consultar dades de Vivendes de Girona i va lamentar que en molts casos només hi ha els comptes de la societat en qüestió fins al 2017. Sobre les empreses amb participació municipal va recordar tambe el deute de Girona + Neta, que el 2017 arrossegava un deute de 700.000 euros.

La regidora socialista Bea Esporrín va posar més exemples d'operacions econòmiques en societats amb participació de l'Ajuntament, com ara l'Auditori o Fira de Girona on s'ha aplicat «l'estratègia del caos» per evitar dissoldre les empreses públiques com dicta la llei si hi ha pèrdues econòmiques dos anys i aplicar plans de reequlibri financer. «En el cas de l'Auditori, el maig de 2018, es va haver d'aprovar un pla de reequilibri financer on l'Ajuntament, a part del milió d'euros que transfereix cada any, va assumir un deute de 446.234 euros de l'Auditori», va explicar Esporrín. «També va perdonar 122.425 euros que devia la Fundació a l'Ajuntament i va adscriure l'edifici de l'auditori, de propietat municipal, a la Fundació, deixant d'ingressar més de 180.000 euros, que de totes formes només es va cobrar fins al 2012».

Pel que fa a Fira de Girona, Esporrín va indicar que «també va patir pèrdues durant vuit anys consecutius i que, en aquest cas, la poca transparència envers les dades segurament va evitar haver de fer un pla de reequilibri financer o tancar l'equipament, ja que quan es van detectar les pèrdues, ja s'havia sortit dels números vermells»

Uns 6,8 milions «aturats»

A banda de tot el que afecta les societats amb participació municipal, la portaveu del PSC, Sílvia Paneque, va denunciar la «desgestió» de l'equip de govern que el 23 de desembre va donar de baixa un crèdit de 6,8 milions d'euros que s'havia demanat per fer inversions que estaven planificades des del 2017 i que després de dos anys ni tan sols s'havien adjudicat. «Aquests diners han estat aturats durant dos anys i després de pagar els interessos corresponents es donen de baixa i es destinen a amortitzar crèdit sense que hagin servit per a res». «Aquesta és una situació d'extrema gravetat», va afirmar Paneque. «Nosaltres el que volem saber és quin cost ha tingut per a l'Ajuntament tenir aquests diners aturats», ha afegit.

Entre aquestes obres que han quedat sense fer -amb els diners del crèdit- hi ha asfaltats, el PSC va assenyalar l'enllumenat, voreres a l'Avellaneda i Santa Eugènia, actuacions a la central del Molí, el castell de Montjuïc, el parc de Mas Masó i la Casa Pastors, entre d'altres.

Per tot això, els socialistes reclamen plans de viabilitat per a les empreses municipals deficitàries i acusa el govern de mala gestió i opacitat.