Diuen que aquest cap de setmana passat ha estat Girona10. No m'ho acabo de creure, més enllà d'haver descobert un seguit de parades i activitats a la plaça de Catalunya. Quan fa pocs anys es va decidir inventar l'esdeveniment, la presència de Girona10 va significar un impacte quantitativament molt interessant. I qualitativament prou atractiu. De seguida van sortir molts imitadors al territori.
Crear una oferta que, per una quantitat de diners relativament petita i rodona oferís un paquet turístic de qualitat, va ser una idea prou agosarada. Llits, menús i descomptes que tinguessin el número 10 com una referència de preu buscaven promocionar una ciutat en eclosió en l'àmbit turístic. De fet, el número 10 sortia d'haver estat escollida Girona com una de les deu millors destinacions turístiques per part d'una reconeguda revista de viatges. Aquesta efemèride, i la coincidència de tenir un sector autònom, atrevit i renovador, van convertir Girona10 en una innovació. Això i una conjuntura política propícia, no ens enganyem. Enguany, el que va ser una festa de la ciutat, ha sucumbit a una rutina previsible, mancada de fruits i desposseïda de tot atractiu. El que havia de servir per donar a conèixer les bonances de la gastronomia, hostatgeria i comerç local, no passa per ser més que una anècdota.
Cal repensar amb urgència quin model de convivència volem per als vint anys vinents. Especialment pel que fa a la manca de model d'economia social en què hem caigut. A mesura que, sense voler-ho, la ciutat es va dividint en àrees funcionals, serà important fer el dibuix del que volem i del que no volem. El pes dels barris ha de ser decisori a l'hora de fer el disseny de la Girona dels anys que venen. És urgent. I no ho han de fer els polítics això. Ni de bon tros. Hem de ser els ciutadans, els veïns i veïnes, tots els que usem la ciutat. Tots i totes les que som i podem fer de Girona un número 10.
