12 de febrer de 2020
12.02.2020

Una nova llei obligarà Girona a implantar una zona de baixes emissions

El Govern espanyol exigirà als municipis de més de 50.000 habitants tenir una àrea restringida al trànsit abans de 2023

12.02.2020 | 00:00
Vehicles, ahir a la tarda, a un lateral de la plaça Catalunya

La capital gironina serà l'única ciutat de la província que es veurà obligada a implementar una zona de baixes emissions (ZBE) –com la delimitada per les Rondes a Barcelona o la del districte Madrid Central–, si s'aprova l'avantprojecte de llei que La Moncloa té actualment entre mans.

Es tracta d'un últim canvi a l'esborrany de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, que passa de donar l'opció a imposar, abans del 2023, la creació d'una àrea urbana restringida al trànsit dels vehicles més contaminants –anomenada «zona de baixes emissions»–, a tots aquells municipis que, com Girona, tinguin més de 50.000 habitants. La notícia ha agafat per sorpresa l'Ajuntament, que mostra «prudència» davant d'una mesura que no és definitiva i que encara li falta camí per recórrer fins a la seva aprovació. «S'haurà de veure com acaba concretant-se», adverteixen fonts del consistori.

Davant la possibilitat que aquest text acabi tirant endavant, el regidor de Sostenibilitat, Martí Terés, va assenyalar a Diari de Girona que, «d'entrada, la mesura va en la línia d'afavorir una altra mobilitat i això encaixa amb el programa de l'actual govern municipal». Ara bé, també va advertir que «no és tan senzill com tancar una zona i prou», sinó que ha d'anar de la mà de mesures alternatives, com ara garantir aparcaments dissuasius propers, carrils bici i transport públic que garanteixin poder fer els desplaçaments. A més, va observar que la zona de baixes emissions és «una mesura més que està en l'inventari», però, si no acabés convertint-se en obligació, hi ha la possibilitat de fer restriccions de forma temporal, en moments concrets, o fer rotació de les àrees que es tanquen a la circulació.


La pols sahariana afecta més

A més, va subratllar que, en el cas gironí, ha estat la pols africana provinent del Sàhara la que ha fet saltar els nivells de les anomenades partícules en suspensió (PM10) –l'últim episodi es va declarar el 25 de gener–, sense que la reducció del trànsit pogués canviar la situació. «A Barcelona sí que l'alt nivell de partícules en suspensió és fruit de la mobilitat de vehicles», va matisar el regidor. Terés va explicar que actualment ja s'estan fent estudis sobre la qualitat de l'aire de les diferents zones de Girona per poder analitzar on es pateix més l'impacte del trànsit rodat. A partir d'aquí, si la ZBE acaba convertint-se en una obligació, es podrà veure, juntament amb l'Àrea de Mobilitat, «a quina zona seria possible fer la restricció». Tot i que encara no es tenen els resultats d'aquest estudi en els diferents punts de la ciutat, l'estació fixa de la Generalitat ubicada entre carretera Barcelona i carrer Emili Grahit indica «una bona qualitat de l'aire habitualment», tot i ser «un punt tan transitat», va apuntar. «Hi ha hagut bons resultats fins ara», va celebrar el regidor, que ho va atribuir a la dimensió petita que té Girona i que està «ben ventilada, gràcies als quatre rius».

D'una «opció» a una «obligació»

La redacció d'aquesta llei s'arrossega des d'abans de l'estiu. Concretament, la mesura de delimitar ZBE en municipis com Girona ja s'havia inclòs al maig, abans de la investidura fallida, però amb la diferència que, llavors, només era una recomanació mentre que ara ho preveu com a exigència.

«Davant la primera opció d'habilitar», es passa a «l'obligació dels municipis de més de 50.000 habitants a instal·lar zones de baixes emissions», va assenyalar la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera. Així ho va anunciar la ministra després que el Consell de Ministres aprovés, el 21 de gener, la Declaració d'Emergència Climàtica, però no va ser fins aquest dilluns que Ribera va presentar el text de l'avantprojecte al Consell Assessor de Medi Ambient (CAMA), tràmit indispensable abans que el pugui fer arribar al Consell de Ministres i, finalment, desembocar a la seva tramitació parlamentària, que, segons la ministra, «es preveu per a mitjan març». A més, l'esborrany també prohibeix qualsevol possibilitat de poder revertir aquestes ZBE un cop declarades, tal com pretenia –si la UE no li hagués posat fre– l'actual alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida (PP), quan va arribar al maig al Palau de Cibeles després de repetir el mantra de «Revertirem Madrid Central» com una de les màximes de la campanya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook