El restaurant La Penyora ha abaixat les persianes després de quaranta anys d'existència. Un establiment amb un subtítol molt clar: sala d'art. Un espai on es combinaven plats tradicionals i d'autor amb tocs francesos amb exposicions de tota mena: fotografia, pintura, collages.... «Ha estat com un cicle evolutiu», explica Lluís Llamas, un dels responsables del negoci, juntament amb Consol Ribas. «Un cicle que va començar en una època en què, per exemple, van entrar els socialistes a l'Ajuntament i el Diari de Girona va transformar-se i que acaba ara una nova etapa i amb l'impuls que farem a l'associació cultural», indica Llamas. Una associació que impulsa dos festivals: el Festival d'Art Independent Pepe Sales i el festival El Patio.

La Penyora va obrir el juny del 1979 al carrer Nou del Teatre, un vial que es batejaria com el carrer dels torrats, on convivien una barreja de tribus urbanes difícilment combinables avui en dia. El restaurant era un dels punts d'ebullició juntament amb altres establiments com ara Los Padules, que també va tancar no fa massa. En els darrers anys, el carrer ha anat reinventant-se amb nous models de negoci i bars innovadors. Però La Penyora resistia fins avui.

El mític gratinat de patates a la crema d'anxova, tan reclamat i que ara encara es feien per encàrrec, quedarà per a la història dels paladars que van tenir la sort de menjar-hi. Plats de tota la vida però també ceviches o productes orientals. Tot plegat, regat amb nits de fires, tertúlies organitzades i espontànies, cicles de xerrades i macrofestivals.

Lluís Llamas vol deixar clar que la decisió de tancar el local «és 100% personal». No hi ha cap pressió de ningú, ni cap altre argument que tancar un cicle però mantenir viva la flama de l'associació cultural. De fet, afirma que ho deixem quan encara estan «a dalt de tot». Hi han passat multitud de gent anònima i de coneguda: Pep Guardiola, Marc Gasol, Albert Serra, Paco Rabal o Victoria Chaplin, entre d'altres.

Pel que fa a l'associació, asseguren que ara encara tindrà «més empenta i més força» perquè tindran més temps per dedicar-s'hi. El Festival d'Art Independent Pepe Sales porta setze edicions i el festival El Patio, que visita presons de manera itinerant, en porta tretze. Ara aquest reimpuls tot apunta que pot ser per molts anys més.