El cap de Cardiologia de l'hospital Trueta, Ramon Brugada, va dir ahir que «Salut anunciarà la ubicació del nou hospital Trueta en els pròxims quinze dies», segons li havien comunicat des de la conselleria. «De fet, la decisió s'havia de comunicar abans que finalitzés el mes de febrer però al final es postposa fins a la primera setmana de març a tot estirar», va dir el cardiòleg. Brugada considera que la decisió «no pot esperar més» perquè «és necessari que les noves instal·lacions es comencin a construir immediatament, en els propers vint anys perquè l'actual no aguantarà més temps», va assegurar amb contundència.

Ramon Brugada va oferir ahir una conferència informativa al mateix hospital organitzada per diversos sindicats i dirigida a professionals sanitaris. Amb el títol El Parc hospitalari de Girona: Raonaments i reflexions arran d'un debat que no ha tingut lloc, el cardiòleg va parlar sobre quin model de futur necessita el nou centre i va destacar «la necessitat» d'aconseguir una «ciutat hospitalària universitària d'alta tecnologia». D'entrada, va remarcar que l'actual Trueta ha quedat «petit per a les necessitats assistencials de la població que ha d'atendre», a més d'«obsolet», ja que l'edifici està apuntalat amb greus problemes estructurals. «Podem afirmar que el Trueta ja fa temps que s'hagués col·lapsat de no ser per l'aprofitament d'espais disponibles fora estrictament de l'edifici Trueta», va explicar Brugada.

A favor de Girona sud

El cap de Cardiologia del Trueta va explicar que molts experts estan d'acord en el «fons» però no en la «forma». És a dir, el debat entre Domeny i Salt continua generant polèmica. Brugada sempre s'ha mostrat a favor de construir un gran projecte biomèdic a Salt i no tanca les portes a la possibilitat que els terrenys també pertanyin a Girona. «Si el conflicte és que Girona no vol perdre l'hospital, es pot construir als terrenys del sud de la ciutat, el que està clar és que edificar-lo a Domeny és un greu error perquè quedarà reduït i no tindrà possibilitat de creixement», explicava.

Seguidament, per donar forma a la seva postura va exposar una sèrie de raonaments a favor de Girona sud i en contra de Girona nord. Quant a la complexitat, segons Brugada, l'opció de Girona sud afavoriria la construcció d'un centre de màxim nivell, amb la disminució de l'externalització i les llistes d'espera, l'augment dels residents MIR i el suport als hospitals comarcals. D'altra banda, quant a la competitivitat, a Girona sud s'integraria docència, recerca i assistència; tindria medicina de referència i un augment de la capacitat d'atraure talent, fons de recerca i prestigi de les facultats.

Brugada va fer incís en la capacitat de creixement com a requisit «indispensable», ja que això permetria un augment de llocs de feina, atracció d'infraestructures de recerca i oportunitats per a noves facultats i activitats mèdiques.

Finalment, quant a la ubicació, segons el cardiòleg la de Girona sud és «idònia» perquè tindria capacitat d'aparcament i bona accessibilitat des de Girona, no hi hauria impacte mediambiental, no és zona inundable «a diferència dels terrenys de Domeny» i milloraria els desequilibris socials que tenen lloc a Salt. Brugada també va comentar que «molta gent té el temor que Santa Caterina desaparegui i això no passarà perquè darrerament s'han implementat molts equipaments al Parc Hospitalari Martí i Julià i una futura aliança només pot ser sinònim d'augment de cartera de serveis i més activitat», entre d'altres.

Per acabar, com ja havia fet altres vegades, va comparar l'hipotètic pac hospitalari amb el de «Can Ruti» de Badalona, com a model d'èxit a seguir.