La secció tercera de l'Audiència de Girona va jutjar ahir un home acusat d'intentar utilitzar 600 euros falsos en una sala de jocs de l'Espai Gironès, a Salt l'any 2016.
La tesi inicial de la Fiscalia subratllava prèviament a la celebració del judici que quan l'acusat va adquirir els bitllets ja sabia que eren falsos i que va entrar a la sala de jocs «per introduir-los al circuit monetari i obtenir un benefici patrimonial il·lícit». Aquesta consideració havia fet pujar la demanda de condemna fins als 10 anys.
D'aquesta manera, el seu escrit d'acusació indicava que el 18 de juliol de 2016 el processat va entrar a la sala de jocs i va dirigir-se a la màquina de canvi, on va introduir diversos dels bitllets que duia, que eren 30 bitllets de 20 euros, però l'aparell va marcar que s'havia produït un error. Arran d'això, una treballadora de l'establiment va atendre'l i en veure els bitllets va saber «a l'acte» que eren falsos, i va activar el protocol avisant els Mossos d'Esquadra i tancant les portes del local. Amb tot, va canviar-li 100 euros per mantenir-lo dins i aquest va jugar a les màquines escurabutxaques.
En la seva declaració, l'acusat va manifestar que no sabia que els bitllets eren falsos, i davant la pregunta d'on els havia obtingut, va indicar que podria haver estat o bé en altres sales de jocs on havia apostat el mateix dia o que potser els hi podria haver donat el seu cosí, que el va acompanyar aquell dia. Precisament, el processat va explicar que aquest li havia deixat diners en més d'una ocasió, un extrem que l'altre va limitar en «una sola vegada i obtinguts directament del banc».
Amb tot, tant la treballadora que va trucar als Mossos com un dels agents que va intervenir en la detenció, van indicar en el judici que es veia «molt clarament» que es tractava de moneda falsa. De fet, la sala no va entrar a valorar en cap moment l'autenticitat dels bitllets, pels quals es va renunciar a la prova pericial.
Obtinguts «de bona fe»
Sense poder anar més enllà d'aquests indicis, i donat que l'acusat no va aportar resguards que acreditessin que el dia dels fets va estar jugant a altres sales, l'acusació va determinar durant la vista que no hi ha prou indicis que lliguin l'acusat amb la producció dels bitllets, i el més important, que aquest desconeixia que eren falsos en el moment d'adquirir-los, uns supòsits que rebaixen dràsticament la tipificació i limiten la pena de presó a un màxim de 8 mesos o al pagament d'una multa.
Així, conclou que un cop va veure que es tractava de diners falsos, el processat va entrar a la sala de jocs per introduir-los en circulació. Per aquests fets la Fiscalia li demana el pagament d'una multa de 1.260 euros, retirant la demanda de presó i d'expulsió del territori que prèviament sol·licitava. La defensa de l'acusat s'ha adherit íntegrament al postulat de l'acusació. La sala de jocs no ha reclamat cap compensació per 60 euros que aquest va apostar mentre arribava la policia.
El cas ha quedat vist per a sentència, que previsiblement es mourà en les proposicions fetes per les dues parts.
