Folklore

No sé si això de tancar l'accés al Cul de la Lleona és de paranoics o no. Que qui ha de prendre decisions sobre els riscos de la població pequi per excés de zel no em sembla del tot malament. Sempre és millor excedir-se en la prevenció i no haver de lamentar haver quedat curt després. Però posar-se a fer el fatxenda amb tot aquest tema és més aviat estúpid. El Covid-19, coronavirus pels amics, no és una anècdota menor. Se'n pot fer broma i befa mentre no et toca a prop. Però un cop arribi la pandèmia a les portes de casa, si és que acaba arribant, a més d'un li passaran les ganes de riure. De moment, els missatges de les autoritats del ram no deixen gaire tranquil. Quan s'assegura que el país està preparat per fer front, en l'àmbit de l'atenció sanitària, al que pugui venir, no és que tranquil·litzi gaire. Que hi hagi baralles entre les institucions per veure qui sembla més prudent, més covard, més exagerat o més passat de voltes, fa que la preocupació creixi. No som un país acostumat a resoldre els desastres amb solvència. Potser perquè n'hem tingut pocs. O perquè, culturalment, tendim a minimitzar les bestieses per no semblar massa porucs, o massa provincians. El cas és que tota precaució no està de més. Si cal tenir tancat per uns dies el cul d'un monument on tothom deixa els seus fluids biològics, no crec que signifiqui la fi de la humanitat. I si cal ser més prudents i nets que habitualment, a més d'un ja li anirà bé. O més ben dit, anirà bé a la resta dels humans que més d'un alteri, a l'alça, les seves exigències higièniques.