Una jutgessa ha enviat al Tribunal Suprem el cas de la compra del fons d'art Santos Torroella amb diners del cànon d'Aigües de Girona perquè considera que l'exalcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, va cometre presumptament els delictes de prevaricació, frau a l'administració i falsedat documental. En un informe de 18 pàgines i a petició de la Fiscalia Anticorrupció, la titular del jutjat d'instrucció número 2 de Girona, Maria Elena Román, posa la causa en coneixement de l'Alt Tribunal perquè decideixi si cal imputar l'expresident de la Generalitat.
Poc es podia imaginar l'ara regidor de Guanyem, Lluc Salellas, que un jutjat de Girona elevaria al Tribunal Suprem el cas que va denunciar fa quatre anys i que afecta de ple l'exalcalde. Era difícil saber, el 2016, que Puigdemont acabaria a Bèlgica -fugint de la justícia pels fets de l'1 d'octubre de 2017 i tot el que se'n va derivar posteriorment- i que seria eurodiputat.
És precisament pel fet que Puigdemont gaudeix de la immunitat que li atorga el Parlament Europeu, que la jutgessa ha hagut d'elevar l'afer al Tribunal Suprem. Allà hi ha enviat la causa després de quatre anys d'investigacions sota secret, entrades i registres, estudis de documentació, encàrrecs d'informes pericials i declaracions de testimonis, que l'han fet concloure que hi ha indicis que l'exalcalde hauria comès presumptament els tres delictes.
El quid de la qüestió està en 1 milió d'euros provinent del cànon de l'aigua que, segons la interlocutòria judicial, es va destinar a la compra del fons Santos Torroella -la base del futur Museu d'art modern i contemporani- i que haurien d'haver revertit en el servei d'aigua potable de la ciutat. La jutgessa assegura que «els ingressos que genera Agissa [l'empresa pública i privada que gestiona el servei d'aigua] provenen fonamentalment de la venda d'aigua i el manteniment de comptadors. D'aquesta manera es va carregar [la compra de la col·lecció] al consumidor final amb l'import del cànon».
«Artifici per defraudar»
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, sempre ha mantingut que la col·lecció d'art s'ha pagat amb partides ordinàries, una opinió que contrasta amb la de la magistrada, que està convençuda l'equip de govern es va valer d'un «artifici per defraudar a l'Ajuntament de Girona». Román considera que «van realitzar, amb el coneixement i aprovació de Carles Puigdemont, una operació per ocultar que, en realitat, el primer pagament del preu de la col·lecció es realitza a costa de les quantitats rebudes a conseqüència del cànon».
L'artifici va consistir en la «modificació de crèdit per transferència entre partides», una estratègia que, per la jutgessa, «suposa un trencament de la normativa aplicable», en concret de la Llei d'hisendes Locals, segons determina un informe pericial. La interlocutòria recull també un informe de l'Agència Tributària que posa al descobert el mal estat de la xarxa d'aigua a Girona i un altre de l'empresa Mind Engineers que destaca la necessitat de millores en el mateix servei. Amb aquesta documentació conclou que «la naturalesa del material de les canonades i la reducció de la velocitat de l'aigua suposa una rebaixa notable en la qualitat de l'aigua amb el consegüent risc per al consumidor».
Finalment, Román repassa els pagaments que s'han fet entre els anys 2015 i 2019 per obtenir la col·lecció que havia estat propietat de Rafael Santos Torroella, que ascendeixen a 3,9 milions d'euros. La jutgessa tampoc s'està de recordar que l'«artifici» es va idear «amb major o menor coneixement per 11 regidors en el ple de 14 de febrer de 2014».
Ara haurà de ser l'Alt Tribunal i en concret la sala que presideix Manuel Marchena, el que haurà de dedicir si cal investigar Carles Puigdemont i demanar el suplicatori a la cambra europera per poder engegar el procés.
