De sobte,la multitud d'esportistes ha desaparegut. El furor per anar a córrer o en bicicleta dels primers dies del desconfinament, ja es va anar diluint en la franja matinal, que disfressar-se de colors llampants està bé però després fa mandra haver-se de moure pel carrer.Però encara quedava la franja del vespre i la nit. Tres hores on la marea esportistes tornava a ocupar la via pública. Benvingut sigui l'esport i la salut. De cop, amb l'entrada a la fase 1, els "entrenaments" en espais verds s'han transformat en taules de bar i els quilòmetres d'una marató, en una marató de cerveses. Benviguda reactivació de l'economia local.

Ara, ja pràcticament només queden els esportistes d'abans. De pantalons vells, bruts i gastats. Amb samarretes del carrer Nou dels anys vuitanta o de la desapareguda mitja marató. Amb cintes al cap per aguantar la suor i sense escalfadors als bessons. Que, a més a més, són els pobres perquè no estan federats i no poden marxar del seu terme municipal. Aquests esportistes amateurs són els que han d'esprintar per tornar a casa abans de les deu del matí fent rutes sense poder sortir de la seva ciutat o esperar a les vuit del vespre per sortir tot sols esquivant grups de vianants que van amb la mascareta ensenyant el nas o passant per terrasses plenes. Al Pou Rodó, a la plaça Catalunya, la plaça de la Sardana de la Devesa o en altres indrets. Remor arreu. I clàxons de conductors nerviosos que no poden esperar dos segons a que el cotxe de davant es mogui si el semàfor ja està en verd. L'adéu a la Girona tranquil·la.

Taules de vuit o nou persones bevent, si volen, des de fa hores i quedant per continuar bevent junts, si volen l'endemà, al poble del costat, a Lloret de Mar o a Camprodon. S'estan fent tantes cerveses que els bars estan mig desbordats per la invasió dels exesportistes assedegats i les han de servir calentes.

Fases? Franges? La Girona de fase 0 ja semblava de fase 2. I ara, la celebrada fase 1 ja sembla la fase 4 o la Girona sense fases. Legions despreocupades caminen pel carrer com ramats de nyus. Potser busquen projectes de Temps de Flors que no trobaran. De fet, si un està al carrer, sempre pot dir que està anant a treballar, al bar, a comprar o casa d'un amic a dinar, però nopot dir que està fent esport. Ha de dissimular, com un deliqüent quan la policia l'observa de lluny. Al final seguir les fases o les franges és de perdedor.

Si ser esportista generés un impost, segur que tindrien més llibertat per tot. Com fer cerveses a tothora o com quan es podia anar a comprar tabac a qualsevol hora però no es podia anar a estirar les cames sota cap concepte. Coses de l'IVA