Vam sortir a fer esport com beneits quan se'ns va obrir la porta a fer-ho per sortir de casa. Vam omplir les terrasses dels bars quan se'ns va permetre estar a l'aire lliure amb amics, coneguts i familiars. Vam obeir com mai. I a Girona, més. Fins ara. Ara que s'ha de portar mascareta per obligació- amb el seu clàssic ventall d'excepcions com en tota normativa relacionada al coronavirus-, ara només s'obeeix a mitges. Hi ha molta gent apilonada però quasi tothom assegura complir amb els dos metres de distància social que et deslliuren de tapar-te la boca.

Els adolescents

El compliment de l'obligatorietat d'aquest primer dia anava reduint-se a mesura que passava el dia, com el sol. Al vespre, els guants i les mascaretes s'anaven fent més visibles per terra. I els menys complidors a l'hora de tapar-se la boca - sempre amb les seves excepcions- eren la gent gran i els adolescents. Uns adolescents que solen anar amb altaveus i música per despertar el veí de l'atic i en grups nombrosos - veure'n un caminant tot sol és quasi tant difícil com albirar una balena a Olot. De fet, si ni els experts es posen d'acord, si l'OMS no ho veu fonamental i s'ha decidit prendre aquesta mesura amb quasi 28.000 morts a l'Estat per culpa del virus amb dades només dels hospitals, épot semblar compresible que hi hagi qui no hi sàpiga trobar el què.

Sota la barbeta o d'arracada

La gent amb la mascareta sota la barbeta no són una rara avis, són un percentatge prou rellevant. S'ha perdut la vergonya. Perquè fumen, perquè parlen per telèfon o perquè conversen amb la persona que tenen al costat. O la porten penjant d'una orella. Dreta o esquerra, tan li fa. O passegen la mascareta amb la mà, com la bossa que es fa servir quan s'ha recollit la tifa d'un gos.

Al carrer Nou de Girona hi camina Jesús Sánchez, sense mascareta. Afirma que està «a favor que es porti» perquè «és necessari», però al·lega que se l'ha deixat a la moto. «Porto casc i conduint no la puc portar perquè és molt gran. He baixat de la moto i me l'he deixat», assegura. Una ciutadana s'espanta quan se li pregunta si té coneixement que ja és obligatori portar mascareta. Se l'ha treu del bolso i se la posa ràpidament, tot i advertir-li que un servidor no és cap policia. «No ho sabia. No busco molta informació sobre aquest tema», diu. Prefereix no revelar la seva identitat i fuig. Un vianant sense mascareta ja fa moviments balancejants amb els braços per rebutjar qualsevol pregunta.

Una noia, Sara González, explica que només se la posa en els espais públics perquè té «entès que al carrer només cal portar-la si no pot garantir els dos metres de distància amb una altra persona». Això sí, prefereix no aparèixer en cap fotografia «per si de cas». «És voluntari, no?» insisteix. La normativa diu que s'han de portar allà on no es pugui garantir la distància mínima de seguretat entre persones.

«Sé que s'ha de portar mascareta, però m'angoixa», ressalta Anna Prunella. «Fins ara la portava, t'ho pot dir la meva amiga, peròhe sortit d'una botiga acalorada i me l'he tret.», indica. Novament el qui pregunta deu semblar policia tot i ser un escardalenc. «És angoixant. I més a l'estiu o amb aquesta calor. Entec que estem a la situació molt excepcional i que és una mesura de seguretat, però serà insostenible. I ja no parlem dels casals d'estiu.Em dedico a mainada i l'angoixa serà total», insisteix. I marxa tot recordant que, a més, si s'han d'anar canviant i comprant, serà una despesa elevada.

De lluny, un senyor, Albert Caupena, somriu i es pregunta: «Ara que ja portem més de dos mesos de pandèmia?. És tot incoherent.»