El 28 de juny passat vam commemorar el dia Internacional de l'Orgull LGTBI per reivindicar els drets de dignitat i respecte per a totes les persones del col·lectiu. Tothom té el Dret a viure com una persona lliure i respectada sigui quina sigui la seva orientació sexual. I encara som lluny de poder dir amb orgull que aquesta situació ha estat superada per mitjà de garantir la igualtat entre persones.
Fins i tot les violències contra les persones LGTBI continuen essent una tragèdia en diferents àmbits de la vida social. Així ho recullen els successius informes de l'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH): el 2019, es van registrar 160 incidències discriminatòries per l'LGTBI-fòbia, un augment del 41,6% respecte a l'any anterior. Des de l'1 de gener del 2020 ja són 84 les incidències registrades i el 33% d'aquestes agressions es produeixen a la via pública. Aquesta és una realitat que s'ha de denunciar les vegades que siguin necessàries per entrar al més aviat possible en una situació on barbaritats d'aquest tipus hagin desaparegut.
Ara ja fa quinze anys, un Govern Socialista va convertir en drets i igualtat real una de les grans reivindicacions de l'activisme LGTBI: el matrimoni entre persones del mateix sexe. Aquesta llei va fer possible que el nostre país retornés la dignitat deguda a les persones LGTBI. També enguany es commemoren els 13 anys de l'aprovació de la Llei 3/2007, reguladora de la rectificació registral sobre l'esment relatiu al sexe de les persones. I, fa pocs mesos, el Govern va incorporar a la cartera de serveis bàsics del Servei Nacional de Salut el dret fonamental d'igualtat de tracte a les dones lesbianes en matèria de reproducció humana assistida. Això va assegurar que la inscripció dels fills i filles d'aquestes parelles es produís sense cap discriminació.
Cal reivindicar encara, avui, l'aprovació de la Llei LGTBI que reculli les reivindicacions històriques de tot el col·lectiu, la Llei Integral d'Igualtat de Tracte i No Discriminació, la Llei Trans i normativa específica contra Delictes d'Odi. Reeixir en aquests objectius significarà obrir la societat democràtica actual de ple dret a un conjunt de persones notable i protegir-los de manera més efectiva en contra de la intolerància i l'odi.
La Fundació Pedro Zerolo ha fet una crida per promoure la diversitat sexual i la identitat de gènere com a exemple il·lustre de la diversitat humana. Dignificar la diversitat « es la mejor forma de llegar y de construir cualquier movimiento, la mejor forma de avanzar en los múltiples retos que tienen por delante el movimiento feminista y el movimiento lgtbi (...), porque la mejor manifestación del ser humano es aquella que nos hace únicos e irrepetibles». Aquesta institució, a més, interpreta com a complementàries les lluites de les dones i del col·lectiu LGTBI, perquè encertadament interpreta que formen part d'una mateixa lluita per la justícia social, la igualtat, la fraternitat, la diversitat i la llibertat.
El dret a la igualtat entre homes i dones i el dret a la diversitat sexual no estan plenament reconeguts, perquè encara calen canvis legals i culturals per aconseguir reeixir en aquests propòsits, i perquè encara hi ha opcions polítiques que no reconeixen aquests drets com a intrínsecs a la persona. Aquestes són les amenaces que els moviments que defensem la igualtat entre persones, dones i homes, i la diversitat LGTBI hem de superar juntes i junts. La condició femenina, associada tantes vegades encara a discriminació, és sobretot un corrent de lluita per la llibertat i la dignitat de tota la humanitat, de manera plena, en definitiva.
Des d'aquest punt de vista, de fet, les dones trans sovint pateixen un doble estigma, el de dona i el de persona trans. D'una banda pel fet de ser dones, i de l'altra per un procés de trànsit que genera patiment i dolor. És obvi que ningú no hauria volgut néixer en un cos equivocat. En aquests moments resulta clau donar tot el suport a aquest col·lectiu, perquè el govern progressista a Espanya aprovarà la tan esperada Llei Trans.
Si volem lluitar contra la discriminació de les persones trans, cal que qualsevol marc normatiu que els afecti es fonamenti en l'acceptació de la realitat de la diversitat sexual.
En el cas de les dones trans enriqueixen i enforteixen la lluita femenina per la igualtat. Dones, totes, que patim encara desigualtats pel fet de ser dones. Dones, totes, que lluitem per la igualtat efectiva entre dones i homes i l'erradicació de la violència cap a les dones, només pel fet de ser-ho.
