03 de juliol de 2020
03.07.2020
Diari de Girona

La fiscalia demana 9 anys de presó per a dos encausats més pels disturbis postsentència a Girona

Un dels acusats és l'únic que continua en presó preventiva després de la sortida en llibertat dels dos joves jutjats

03.07.2020 | 13:04
Un cotxe de Mossos destrossat.

La fiscalia demana 9 anys de presó i multa de 4.320 euros per a dos encausats més pels disturbis postsentència a Girona. Els acusa de desordres públics, atemptat a agents de l'autoritat i danys. Segons l'escrit al qual ha tingut accés l'ACN, els joves van participar en les protestes de la nit del 18 al 19 d'octubre del 2019. L'acusació pública sosté que formaven part del grup d'unes 300 persones que van "llançar pedres de forma indiscriminada i repetida contra els Mossos d'Esquadra i els vehicles policials" davant els Jutjats de Girona, aprofitant que en aquell moment no hi havia antiavalots protegint l'edifici. Un dels encausats és l'únic que continua en presó preventiva després de la posada en llibertat ahir dels dos joves jutjats.

Com en l'acusació contra els dos joves jutjats aquesta setmana a l'Audiència de Girona, l'escrit de la fiscalia emmarca els fets en els "diversos actes de protesta" que hi va haver arreu del país a partir del 14 d'octubre, quan es va fer pública la denominada "sentència del procés". La fiscalia exposa que les mobilitzacions estaven avalades per "diferents organitzacions de seguidors i simpatitzants amb la causa que tenia com a objectiu la proclamació d'una República independent a Catalunya".

En aquest context, continua relatant la fiscalia, hi van haver protestes a Girona que es van estendre durant la setmana del 14 al 20 d'octubre passat convocades pel CDR, el SEPC, Òmnium Cultural, l'ANC i 'La Forja'. El 18 d'octubre, concreta l'acusació pública, es va convocar una vaga general "promoguda per entitats sindicals afins a les organitzacions esmentades, com la Confederació Sindical Catalana i la Intersindical Alternativa de Catalunya que va derivar en concentracions multitudinàries a diversos llocs i infraestructures públiques" de les comarques gironines. "Van mobilitzar un nombre elevat de persones en diferents punts de la capital", afegeix la fiscalia.

Segons l'acusació a la qual ha tingut accés l'ACN, cap a les cinc de la tarda d'aquell dia, hi havia unes 9.000 persones concentrades davant l'edifici dels Jutjats de Girona, a l'avinguda Ramon Folch. La mobilització, recull l'escrit, va coincidir amb "una manifestació de signe antagonista", que la policia va ubicar a la part posterior de l'edifici de la subdelegació del govern espanyol a Girona, a certa distància.

La fiscalia exposa que els aldarulls van començar a dos quarts de nou del vespre, quan quedaven unes 3.500 persones davant l'edifici dels jutjats: "Diversos efectius policials que s'havien desplaçat al lloc, van formar un cordó policial en la confluència dels carrers Bonastruc de Porta i Ramon Folch, moment en què diversos manifestants van començar a protagonitzar disturbis formant barricades amb contenidors al passeig de la Devesa i llançant pedres contra els agents de policia".

L'acusació pública sosté que això va "motivar la intervenció de les forces de seguretat" cap a les nou del vespre. La intervenció dels antiavalots, segons l'escrit, va dispersar els manifestants a altres punts de la ciutat. "Van continuar els disturbis en grups organitzats de persones en diferents llocs de la ciutat, construint els manifestants barricades amb contenidors i fustes", descriu la fiscalia que les situa als carrers Santa Clara, al Pont de Pedra, a Bonastruc de Porta, al pont de Pedret, al parc de la Devesa i a la Copa.

Segons el ministeri fiscal, els manifestants van calar foc a les barricades i van llançar objectes contra els antiavalots per "dificultar la intervenció policial i atemptar contra la integritat dels funcionaris". Van tirar, argumenta la fiscalia, "artefactes pirotècnics, ampolles, llaunes, fragments de mobiliari urbà i pedres".

Llançament de pedres

Seguint el mateix patró que els escrits d'acusació contra els dos joves jutjats aquesta setmana per l'Audiència de Girona, la fiscalia descriu el conjunt d'aldarulls que hi va haver aquella nit a la ciutat però no és fins a aquest punt on apareix la suposada intervenció dels dos encausats en els fets.

"En aquestes circumstàncies i escenari de violència", diu el fiscal, al punt de la mitjanit del 19 d'octubre "un grup compacte de manifestants, format per unes 300 persones i entre les quals es trobaven els acusats", van "aprofitar que en aquell moment la seu dels jutjats havia quedat sense efectius de protecció de les forces policials d'antiavalots" per "atacar els agents i els béns públics amb la major virulència, precisió i potència lesiva al seu abast".

En concret, segons l'acusació pública, "integrants del grup de manifestats que no han estat identificats, van començar a llançar pedres de forma indiscriminada i repetida contra els agents i els vehicles policials que hi havia a les immediacions de l'edifici". La fiscalia apunta que, en aquell moment, davant dels Jutjats de Girona hi havia "dos vehicles policials de mampara i un nombre reduït d'agents de seguretat ciutadana que custodiaven l'edifici sense protecció física personal ni material" perquè els antiavalots "estaven intentant sufocar els altercats intensos que simultàniament s'estaven produint a diferents punts de la ciutat".

"Els acusats, aprofitant l'atac agressiu grupal, amb unitat de propòsit i d'acció i de manera coordinada amb la resta d'atacants o, en tot cas, emparant-se en l'agressió col·lectiva directa als agents i vehicles, es van separar del grup agressor avançant fins a situar-se a uns deu metres de distància dels agents i dels vehicles", argüeix la fiscalia. Aleshores, afegeix l'acusació, "cadascun d'ells, en moments successius, van agafar diverses pedres de grans proporcions i les van llançar amb una força descontrolada cap als policies i els vehicles que formaven la línia policial".

Cotxes destrossats

Segons l'escrit de conclusions provisionals, un dels vehicles logotipats dels Mossos d'Esquadra va rebre "més de cent impactes" que van "destrossar el cotxe". Disset de les pedres "van penetrar a l'interior" del cotxe, diu el fiscal. L'altre vehicle va rebre impactes a la part posterior i només va travessar els vidres una de les pedres. "Els agents dels Mossos d'Esquadra van aconseguir refugiar-se entre les columnes i a l'interior de l'edifici judicial fins que van arribar els efectius antidisturbis", conclou la fiscalia.

Els perits apunten que un dels vehicles va patri desperfectes valorats en 6.926,11 euros i la factura de reparació de l'altre va ser de 3.463,06 euros.

El fiscal acusa els dos joves d'un delicte de desordres públics, un delicte d'atemptat a agents de l'autoritat i un delicte de danys. Sol·licita, per a cadascun d'ells, 9 anys de presó i multa de 4.320. En concepte de responsabilitat civil, demana que indemnitzin conjuntament la mercantil propietària dels cotxes dels Mossos amb 10.389,17 euros pels danys.

La fiscalia també demana al seu escrit que, en cas de condemna, els expulsin del país un cop complertes dues terceres parts de la condemna i que els hi prohibeixin l'entrada durant 8 anys.

L'encausat que continua en presó preventiva

El cas arribarà a judici properament a l'Audiència de Girona. El primer judici pels disturbis postsentència va quedar vist per a sentència dimecres. La fiscalia va mantenir la petició de 9 anys de presó i la Generalitat, com a acusació particular, de 3 i mig. Tot i això, la secció quarta de l'Audiència va ordenar ahir que els dos encausats sortissin en llibertat. Una decisió que, segons la defensa, és "presagi d'una bona sentència".

Els dos joves havien estat més de vuit mesos en presó preventiva. Després de la seva sortida en llibertat ahir a la tarda, l'únic encausat que continua empresonat pels aldarulls postsentència és un dels dos per a qui ara la fiscalia torna a sol·licitar 9 anys de presó pels disturbis de la nit del 18 al 19 d'octubre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook