Loreto Pairó Pagès va néixer en una família de pagès a Vilaür, a l'Alt Empordà, un dia de gener de 1935, a les portes de la Guerra Civil. Era la segona de dues germanes. Quan era petita anava amb por a la presó de Figueres a visitar el seu pare, Joan Pairó Tubert, condemnat a vint anys entre reixes als inicis del franquisme per haver sigut alcalde durant l'època republicana. Finalment, però, va complir-ne quatre entre cel·la i treballs forçats.

Loreto va casar-se amb Joan Coll, amb qui va tenir un fill i una filla i amb qui va decidir provar sort i traslladar-se l'any 1964 a Sant Narcís. Com que la família sempre havia tingut bestiar i la seva germana s'havia casat amb un carnisser, ella i el seu marit van aprendre l'ofici i van engegar una carnisseria quan el barri encara eren camps, els camins eren sense asfaltar i la ciutat de Girona es concebia lluny. Si bé és cert que el comerç portava el cognom del seu marit -Carnisseria Coll-, Loreto "va fer més hores que un rellotge" darrere el mostrador, onze hores diàries excepte els diumenges i dissabtes a la tarda que aprofitaven per anar a veure la família a Vilaür, segons explica el seu fill gran, Josep Coll, que encara ara segueix amb el negoci.

Dona casolana, Loreto havia gaudit de la seva feina pel tracte proper amb la gent del barri. Com molts de la seva generació, va descobrir l'oci un cop jubilada, moment en què va aprofitar per fer algun viatge, fins i tot a l'altre cantó de l'Atlàntic. Va morir amb 85 anys a causa d'una malaltia autoimmune el 6 d'abril i les circumstàncies de la pandèmia -en ple moment àlgid del confinament total- van fer que el seu comiat fos "fred", sense que el seu barri pogués anar a cap cerimònia d'enterrament.

Diari de Girona ha obert en la seva edició digital un espai per recordar els veïns i veïnes de les comarques gironines que han mort a causa del coronavirus. Familiars o amics que vulguin participar poden fer arribar a través del correu electrònic participacio@ddg.cat un text d'entre 1.200 i 1.500 caràcters en el qual n'expliquin els principals trets biogràfics, l'activitat professional, les aficions... Els textos han d'anar acompanyats d'alguna fotografia. La pandèmia i el confinament ha fet que molta gent no es pogués acomiadar com hauria volgut a persones estimades, fossin o no víctimes de la Covid-19. Per això, aquest espai digital a la web de Diari de Girona també restarà obert als escrits en memòria d'aquestes persones.