La resiliència és la capacitat de ressorgir de les cendres, de reaccionar i sobreposar-se a les adversitats per aconseguir sortir enfortit d'aquestes. El restaurant Ca la Pilar de Girona, ubicat a Pont Major, podríem dir que ha seguit aquest procés psicològic al peu de la lletra: va ser un dels locals més afectats pel temporal Gloria i, just quan havia d'obrir de nou després de quatre mesos de reformes, va veure's afectat per la crisi del coronavirus. Dues grans patacades que han provocat moltes pèrdues al restaurant, tal com explica Pere Sala Roca, tercera generació del restaurant, obert des de fa 67 anys.

«El primer dia del Gloria l'aigua va arribar fins a la vorera, va ser només un ensurt», recorda el propietari. La calma abans de la tempesta, les destrosses van arribar amb el segon dia de pluges, quan l'aigua va entrar i va inundar fins a un metre i mig el local. «Es va malmetre la maquinària del restaurant, com les brases, la nevera i els forns. A més de deixar-ho tot brut i ple de fang», afegeix. Això va obligar el negoci familiar a tancar durant dos mesos per iniciar les obres de restauració.

Semblava que tot estava a punt de tornar a la normalitat quan, deu dies abans de reobrir Ca la Pilar, la crisi del coronavirus va aturar els operaris de les obres. Això va suposar que durant un mes les obres de remodelació s'aturessin en sec. A més, quan les fases de l'epidèmia van permetre tornar a realitzar obres, els operaris havien de fer torns i venir d'un en un. Tal com explica Pere Sala, el que semblava que havia de ser un tancament de dos mesos es va multiplicar per dos i va convertir-se en un total de quatre mesos amb el restaurant tancat.

«Si cada dia amb la porta tancada ja és una pèrdua, imagina't quatre mesos així», lamenta encara Sala, que afegeix també que de moment han hagut d'avançar els pagaments de les obres amb crèdits a l'espera que l'assegurança els doni una resposta. Els actuals propietaris accepten que el fet de ser el restaurant gironí familiar que porta més anys en marxa, va ser una motivació més a no tirar la tovallola i seguir endavant amb Ca la Pilar. «Crec que si això m'hagués agafat amb 10 o 12 anys més (ara en tinc 45), m'hagués pensat d'enviar-ho tot a pastar fang», declara el restaurador.

Tot i això, després de la tempesta sempre surt el sol. Ca la Pilar va tornar a servir els seus famosos guisats entrat el mes de juny, quan Girona va estrenar-se amb el tret de sortida de la segona fase de la desescalada. Malgrat la situació, semblava que la vida seguia i els propietaris actuals que formen part també d'aquesta tercera generació del negoci, van quedar «molt sorpresos» de la resposta que van rebre. Després de «l'esperada obertura» l'esperança tornava a aflorar de nou al local de Pont Major, i cal recordar que, tal com declara Pere Sala, «encara estem en temporada baixa».

Ca la Pilar es nodreix sobretot dels clients estrangers, no dels turistes, «sinó dels empresaris que venen acompanyats per algú de la zona». Un perfil de client que de moment encara no passeja pels carrers gironins, tot i això asseguren que no es poden queixar.