Per què deixa ara el PDeCAT?

Per coherència ideològica. Crec molt en les persones amb independència de la llengua que parlin i d'on siguin i em sentia poc cridat a defensar determinats posicionaments. Jo ho volia fer -marxar- amb silenci, sense rebombori.

I l'Ajuntament?

Per coherència personal. És ara perquè han estat nou anys molt intensos, de carregar una motxilla amb coses difícils. Ara creia que era una finestra d'oportunitat perquè ningú jutgés que marxava perquè no havia tingut una determinada qüestió.

Què li diu l'alcaldessa?

Li preocupa l'estabilitat del govern i em demana que m'ho pensi però ho tinc molt pensat. Dilluns notificaré formalment que ho deixo. Però tenim un ple important el dia 27 de juliol i no faré cap lleig a cap company del govern ni a la ciutat de Girona i el 28 de juliol presentaré la meva baixa com a regidor.

Ha tingut reunions o converses amb membres del PNC?

Trucades de gent propera de diferents moviments, no només el PNC, sinó a altres, n'he tingut. I han estat informades a l'alcaldessa. L'error és pretendre criminalitzar que algú parli amb altra gent i intercanviar idees.

Ha influït perquè marxi?

No. Gens. Si poguessis parlar amb la meva dona i els meus fills et dirien que està meditat des d'abans del Covid-19. No deixo d'estar a l'Ajuntament per estar a un altre lloc o per tenir una oferta del PNC o d'Units o de qui es vulgui pensar. Em dol marxar perquè he treballat amb gent fantàstica. Ara el Diari de Girona m'ha posat en el mercat d'estiu i no sé què pot passar.

No sap què pot passar?

Avui he parlat amb Marta Pascal i m'ha dit que no hi té res a veure. A partir d'aquí jo escoltaré, si tinc ganes d'escoltar, a qui sigui.

Per tant en sis mesos o un any podria estar en un altre partit.

Mesos, dies, hores, anys... A mi la política m'estusiasma. Tot i que ara és un moment complicat. Si vols la notícia de si descarto o no, no descarto. Però no tinc l'oferta de ningú. Avui,m'he sentit com un jugador de futbol de segona B o segona A i que m'heu posat al mercat. I no era la meva intenció. Quan als teus fills els hi demanes coherència i et pregunten: «I tu ets coherent?», és quan prens una decisió molt important.

Durant aquests nou anys se l'han detectat moments de ressentiment.

En aquests moments es pot actuar de maneres diferents. Amb estirabot i marxant o ser resilient i dir: estic treballant per la ciutat i no és una qüestió del títol que tens sinó de l'oportunitat que tens de treballar per Girona. Afecta.

Li sap greu no haver estat mai alcaldable? No ens enganyem: li hauria agradat.

No tant em sap greu no haver sigut mai alcaldable, sinó que el que em sap greu és que haver dit des de petit que m'agradaria ser alcalde d'aquesta ciutat hagi sigut una eina per evitar que ho sigui.

Qui li ha posat més pals a les rodes: Carles Puigdemont o Marta Madrenas?

Crec que hem viscut moments molt complexos i no em dedicaré a criticar ningú. Els dos em van donar l'oportunitat per seguir en política i he d'estar agraït. Hi ha un equip de govern amb una gent molt vàlida i crec que se'n sortiran. La gent de Girona ha de saber que hi ha gent molt vàlida i amb moltes ganes de treballar.

Com veu les baralles entre tots els corrents postconvergents?

És lamentable que hi hagi gent a la presó i a l'exili. Ni el govern espanyol ni els jutges han estat a l'alçada. Dit això, si Catalunya no entén que s'ha de treballar i remar tots junts en direccions concretes, explicant la veritat i essent realistes amb el que es proposa i explicant les conseqüències dels actes que es fan, no ens en sortirem. Avui hi ha molta gent que pateix. I és gent que parla català i que parla castellà, de fora que ha vingut a viure aquí... podria fer servi un eslògan del passat de Convergència i Unió: «És català qui viu i treballa a Catalunya». I amb això hi he cregut sempre.

Algú altre del govern pot seguir els seus passos?

L'únic que sé és que hi ha regidors tristos perquè com a portaveu he intentat acompanyar-los, sobretot als nous. He fet una mica de mentor. Però percebo que és un equip conjuntat. Jo no deixo un lloc per anar a un altre lloc. Marxo i prou. No perquè algú em crida. Què pot passar demà? No ho sé. Potser el culpable serà el Diari de Girona que m'ha posat al mercat. Si truca la Marta Pascal, parlaré amb la Marta Pascal. Com parlaria amb en Carles Puigdemont. Amb qui fos.

O sigui, seguirà en política.

No sortiré demà dient que vaig de candidat amb algú. Demà passat, d'aquí a tres mesos... o un any... no ho sé. El cuquet de la política sempre hi serà. Em coneixes i saps que m'agrada aquest món. Però ara per ara el que vull és sentir-me coherent amb mi mateix.