L'Audiència ha absolt els dos acusats que s'enfrontaven a 46 anys de presó cadascun per violar en grup una noia a Girona la matinada del 21 de gener del 2017. La sentència conclou que «no ha quedat acreditat que els acusats, actuant sols o conjuntament amb una tercera persona, subjectessin la víctima i l'obliguessin a mantenir relacions sexuals contra la seva voluntat». El tribunal apunta que, al llarg del procediment, la víctima ha incorregut en «contradiccions» i «discordances importants» que fan impossible «demostrar» l'acusació «més enllà de tot dubte raonable». L'Audiència imposa una multa de 240 euros a un dels acusats per furtar-li el mòbil a la víctima.
Al final del judici, la Fiscalia i l'acusació particular van mantenir la petició de 46 anys per a cadascun dels acusats per un delicte d'agressió sexual amb penetració com a autors i dos delictes més com a cooperadors necessaris. També els acusaven del robatori amb violència del mòbil com a coautors. Els acusats van negar els fets i els advocats de la defensa, Carles Monguilod i Narcís Badosa, en van sol·licitar l'absolució.
La sentència de la secció tercera de l'Audiència, de la qual ha estant ponent el magistrat Juan Mora, remarca que «és necessari que existeixi prova de càrrec suficient per destruir la presumpció d'innocència» i que el tribunal arribi a una «convicció plena, exempta de dubtes» per poder dictar una sentència condemnatòria. Unes condicions, argumenta el tribunal, que en el cas de la violació en grup no es compleixen.»La víctima ha declarat fins a sis vegades al llarg del procediment, fins i tot es podria parlar d'una setena si incloem les manifestacions fetes durant les rodes de reconeixement», exposa la sentència, que concreta que, tot i que les declaracions «presenten coincidències», «existeixen contradiccions, omissions i afegits que, en el seu conjunt, impedeixen a la sala realitzar un relat concret i determinat del que va succeir».
La sentència considera provat que cap a les cinc de la matinada del 21 de gener del 2017, la víctima tornava cap a casa amb un amic quan, a l'alçada del carrer Font del Rei de Girona, es va trobar amb els acusats i una tercera persona que no ha pogut ser identificada.
Amenaça no acreditada
D'entrada, recull el tribunal, hi va haver una discussió entre el grup de tres homes i l'amic de la víctima. Segons la sentència, al judici no ha quedat acreditat, tal com sostenien les acusacions, que llavors els agressors amenacessin la víctima amb una navalla per robar-li el telèfon ni que exhibissin l'arma mentre li deien «que no li tornarien el mòbil si no els xupava la polla als tres». El tribunal apunta que l'acompanyant de la denunciant va marxar del lloc per la disputa però «la víctima va quedar-se sola amb els acusats i la tercera persona entenent que la situació s'havia tranquil·litzat».
L'Audiència argumenta que aleshores la víctima i un dels acusats «van mantenir relacions sexuals», però afegeix que «no ha resultat acreditat que es realitzessin sense el consentiment de la denunciant, ni que l'obligués a fer-li una fel·lació». Al judici, aquest acusat va dir que havia tingut sexe amb la víctima però va assegurar que havia estat consentit. El tribunal tampoc considera provat que l'altre acusat fes tocaments a la víctima i, per això, conclou que «no ha resultat acreditat que els acusats, actuant sols o conjuntament amb una tercera persona, subjectessin fortament la víctima i l'obliguessin a mantenir relacions sexuals en contra de la seva voluntat».
Més enllà de les declaracions de la víctima, el tribunal també analitza «altres elements probatoris existents», com són els dos perfils genètics diferents localitzats en la víctima després de denunciar la violació en grup: «Els informes de l'Institut Nacional de Toxicologia avalen la declaració que fa la víctima i contradiuen la dels acusats perquè la denunciant té restes d'espermatozous de dues persones, no d'una sola». La sala argumenta que és un «element probatori molt important» perquè coincideix amb el relat de la víctima, que va assegurar que dos dels homes la van violar mentre el tercer la subjectava i li feia tocaments. Tot i això, el tribunal sosté que l'ADN «no prova per si sol la falta de consentiment».
«Dubtes» sobre les lesions
L'Audiència també indica que «existeixen dubtes» sobre les lesions de la víctima. Els forenses van dir que la noia tenia diversos hematomes «compatibles amb els fets narrats», unes conclusions que, segons el tribunal, podrien «fonamentar la condemna unit a l'anàlisi de l'ADN» i «salvant les contradiccions» de la víctima. El problema, segons la sala, és que l'acusació particular va aportar fotografies de les lesions preses l'1 de febrer i els forenses van dir que els hematomes es podrien haver produït, com a màxim, dos dies abans de captar les imatges. Els advocats de la defensa al·legaven que aquest dictamen sobre les imatges podia significar que «les lesions podien tenir un origen diferent a l'agressió sexual».
Relat «creïble»
«No afirma aquesta sala que el relat de la víctima sigui fals. És més, com hem dit, ve recolzat per dades probatòries, però les contradiccions impedeixen afirmar sense el mínim dubte raonable que els acusats van atemptar contra la llibertat sexual de la víctima», sosté l'Audiència, que indica que «no es tracta de ponderar en una balança quin relat és més creïble, sinó que l'acusació provi sense dubtes la culpabilitat dels acusats».
